Els musulmans pakistanesos mouen fitxa

Ahir vaig viure un experiència singular i preocupant. Assistí de convidat per l’Assosiació Desi Cultural Art Promoció, entitat pakistanesa,  a una taula rodona sobre la diversitat religiosa a Catalunya. Vaig compartir aquest esdeveniment amb el bon amic Ignasi García Clavel, un imam de Sabadell i altres persones, i un nombrós grup d’homes que omplia la sala de la Casa del Mar. Tinc la impressió que la iniciativa era una excusa amable per sentir  al president del Consell d’ulemes del Pakistan, tal com s’indicava en la invitació. Tot i que va quedar-me el dubte si és l’únic consell o n’hi varis. Aquest ulema fou el vertader protagonista de la vetllada. Al menys de la primera part en la qual jo assistí. La segona era molt més política i vaig marxar.

No  m’agradà gens el que digué el president dels ulemes i vaig quedar sorprès de la vehemència que feia servir al parlar. Durant un quart d’hora llarg aquest ulema captà progressivament l’atenció de l’auditori, amb esmerat domini de la retòrica, i bona part dels assistents quedaren identificats amb el que deia. Del poc que es traduí vaig entendre que la seva intervenció anava bàsicament en relació a la pel·lícula satírica de l’Islam i que demanava als governs occidentals lleis contra la blasfèmia i per combatre l’escarni o burla de les religions. Per això, el poc que vaig entendre no m’agradà, doncs el respecte vers les religions no significa negar les llibertats expressió i opinió.

No sé si era o no casualitat, però ahir era dijous, vigília del gran dia de pregària en les mesquites i vigília d’un dia on al Pakistan estaven convocades vàries manifestacions contra occident, en general. Reconec que va preocupar-me la identificació de bona part de l’auditori amb les engrescades paraules de l’ulema. Crec que la comunitat pakistanesa és força sensible a aquests temes. No és cap casualitat que dins d’aquesta comunitat una determinada corrent de l’Islam volgués fer a Barcelona una manifestació contra la pel·lícula que per sort les autoritats no autoritzaren. Voldria recordar que aquest grup és el mateix que, en ocasió de les declaracions de Benet XVI a Ratisbona, també volia sortir al carrer. Sincerament, estaria més atent i crític amb el que es fa dins de la comunitat pakistanesa simplement per evitar-nos més que alguna sorpresa.