dilluns, 9 de juliol del 2012

Cultura de proximitat


He tingut l’ocasió d’assistir al Festival de Teatre al Carrer de Viladecans. Desconeixia aquesta modalitat de les arts escèniques. Això em feia tenir alguna prevenció i un pensament de trobar-me davant d’una proposta cultural de segon nivell. Res d’això. Vaig quedar gratament sorprès de la qualitat de les propostes teatrals i de la quantitat de gent eren capaces de mobilitzar. Entorn de cada espectacle al carrer, i molts d’elles eren simultanis, s’aplegaven varis centenars de persones. Al carrer, dempeus al mig de places i cantonades, improvisats espais escèniques acollien a multituds d’espectadors d’unes activitats teatrals de durada entre quaranta i seixanta minuts. Hi havia tanta gent a les cantonades dels carrers de Viladecans com al pati de butaques de molts teatres que a la mateixa hora aixecaven el seu taló.

Els dos formats teatrals, el que es dóna en els espais escènics tancats amb butaques i el que succeeix al carrer, són complementaris i necessaris. L’espai formal i el que és informal donen vida a la realitat viva del teatre. Les dues propostes estan articulades per la professionalitat dels seus actors. En el teatre del carrer, la informalitat que presideix les actuacions es basa en un seriós treball de preparació i assaig. Com digué fa molts anys un polític republicà, la improvisació s’ha de treballar. Tot necessitat un profund assaig preparatori.

Va impressionar-me la capacitat mobilitzadora del teatre al carrer i la seva capacitat d’afavorir les relacions. En el carrer, les persones reben unes propostes teatrals al mateix temps que surten de casa, parlen entre elles, comparteixen temps i espais públics que, inicialment, tenen altres usos. Així es crea el capital social necessari per vèncer l’aïllament i la individualització característica dels nostres temps. En els carrers de Viladecans vaig aprendre que hi ha un teatre que conjuga temps i espais. Vaig preguntar-me com es podia qualificar aquestes expressions culturals i l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, va dir-me que es tractava de cultura de proximitat. Certament, proximitat i comunitat social; això és el que construeix el teatre al carrer.

1 comentari:

  1. Òstres, d'haver sabut que venies a Viladecans, m'hagués agradat saludar-te. M'alegra que t'agradés! uNA ABRAÇADA,
    Mercè

    ResponElimina