Pau, apòstol de la llibertat de Crist

Avui, per commemorar la festivitat dels apòstols Pere i Pau és adient evocar com es produí l’encontre entre aquestes dues grans personalitats de la vida cristiana. A la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Gàlates 1,15-2,10) s’explica amb força detall aquest esdeveniment. Desprès d’estar un temps a Damasc, tres anys, decideix anar a Jerusalem. Allí només es troba amb l’apòstol Pere, amb qui conviurà nomes quinze dies, i durant aquest període només veí a Jaume. De manera explícita, Pau comenta que no veí cap altre apòstol. Sobta el poc temps que Pau està a Jerusalem i el que trigà a anar-hi. Així com el buit que ses crea entorna a la seva persona.

Durant l’estada de Pau a Jerusalem tot són problemes. Pau ha de dedicar part del seu temps a desfer mals entesos. La seva predicació de Jesús als no jueus no es ben acollida. Es sospita d’ell pel seu passat i per haver incorporat la cultura grega al nucli de la creença cristiana. Per això ha d’anar a Síria i Cilícia perquè les seves comunitats cristianes no el reconeixien com a apòstol i no s’avenien que un antic perseguidor dels cristians ara fos un predicador del Crist.

Pau trigà forces anys, uns catorze, a tornar a Jerusalem. Sempre estigué fora del nucli jueu dels primers cristians. Tant de temps fora de Jerusalem alimentà la sospita i el dubte. De tal manera que Pau hagué de defensar-se. El seu gran argument, contra els que defensaven una visió estreta del cristianisme, és que  Crist ha donat llibertat i que ell, Pau, l’utilitza per anunciar la Bona Nova. La llibertat interior és el millor defensa de Pau davant la sospita. La llibertat del Crist, ha de ser la nostra llibertat davant dels intents d’empresonar la fe sota visions estretes i dogmàtiques. La força interior de Pau convencé als seus detractors i al final de la discussió, Pere, Jaume i Joan, els qui Pau considerava les columnes del cristianisme, manifestaren el seu acord amb una encaixada de mans.