diumenge, 13 de maig del 2012

Indignats, un any desprès


Un any després, els indignats han demostrat que mantenen vives les seves reivindicacions. Però el temps transcorregut des de les primeres mobilitzacions serveix per reflexionar sobre el sentit d’aquestes propostes. Els diaris d’avui diumenge són una crònica de les mobilitzacions d’aquestes dies per commemorar el moviment dels indignats i aporten interessants opinions i reflexions de diversos analistes. Però també recullen diverses notícies que, per la seva naturalesa, semblen donar la raó a les persones que, tant ara fa un any com ahir s’han tornat a mobilitzar per evidenciar la seva indignació.

¿Per què la gent està indignada?. Hi ha vàries opinions que coincideixen: la indignació és per les dificultats de governança d’una societat que està controlada i condicionada per uns poders no democràtics: els mercats. La indignació és un estat d’ànim que ha servit per introduir en l’agenda política unes qüestions que no hi formaven part. Però a més, i de forma directa, a evidenciat els límits del sistema polític per garantir la governabilitat de les societats modernes. Aquests límits evidencien la incapacitat de l’arquitectura política representativa per atendre les aspiracions de la ciutadania i construir les adequades alternatives polítiques. Però el moviment dels indignats també té les seves pròpies limitacions sorgides per la seva incapacitat de construir una alternativa viable al sistema de partits i els seus interessos. Tot sembla portar a una carreró sense sortida.

¿Què fer?. És difícil trobar-hi una resposta. Cada cop hi ha més indignació i ràbia per una crisis que sembla el resultat d’un joc de Monopoly davant del qual els poders polítics legítims no tenen les millors fitxes. Hi ha massa gent que està pagant les conseqüències del daltabaix del sistema financer i veu com s’està empobrint progressivament mentre altres, uns privilegiats, sobresurten de la crisi o no assumeixen la seva responsabilitat. Les manca d’alternatives fora del sistema polític pot portar a la gent a una desesperació des de la qual és perd tota perspectiva de interès general o és busquen sortides fàcilment salvadores. La ràbia descontrolada no és la millor consellera per tornar a recuperar la necessària confiança en el sistema polític i fer que aquest assumeixi la capacitat de lideratge i confiança que sembla haver perdut.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada