diumenge, 6 de maig del 2012

Els Amics de Montserrat


Ahir vaig estar passejant per la muntanya de Montserrat, necessitava millorar unes imatges del serrat del Penitent i del grup de roques que s’aboquen al damunt del camí antic de Collbató al monestir de Santa Maria de Montserrat conegut avui com el camí de les Bateries. Quan estava a l’alçada de les roques dels Polls i la Llisa vaig veure que hi havia un grup nombrós d’escaladors, eren una dotzena llarga que estaven cossin de xapes les roques. M’impressionà veure com les vies d’escalada estaven separades només per 40 cm una de l’altra. Vaig aturar-me a contemplar aquesta desgràcia.

Llavors se m’acudí fer la pregunta, aquelles que solen anomenar-se “la pregunta del milió”, ¿sabeu el nom d’aquestes roques?. Un escalador no gens jove em va respondre amb el nom de la via, l’altra amb el grau de dificultat de la via i un altra, molt més jove, amb el nom de la zona que marcava la guia d’escalada. Cap d’ells, ningú, però ningú, varen saber-me dir el nom de les roques que estaven massacrant de ferros. La resposta correcte era: la roca Llisa, la Puça i la roca dels Polls. La seva ignorància amb va doldre perquè evidenciava la ruptura amb una tradició que havia fet gran l’escalada a Montserrat. També va doldre’m quan, al preguntar-los perquè feien tantes vies i una al costa de l’altre, em miraren i, sense cap argument, em respongueren amb un somriure amable.

A l’arribar a Collbató quan anava a buscar el cotxe vaig coincidir amb l’Ivan, l’Ivan Fernández, persona activa i dinàmica, autor d’un magnífic llibre que recull les vies ferrades del massís de Montserrat. L’Ivan és un jove gran coneixedor de la muntanya, dels seus llocs i dels seus indrets reservats o poc coneguts. Sap el nom de les coses, on són i, en moltes ocasions, les històries particulars dels indrets. Coneix bé les canals i s’estima la muntanya. Comparteix el mateix gust per Montserrat com el seu amic Antonio Tejedor. Una altra persona excepcional. Els dos són uns voluntaris que, de forma callada, dediquen el seu temps personal a recuperar i arreglar els camins per tal que els excursionistes puguin gaudir de la bellesa del massís de Montserrat caminant amb comoditat. Aquesta feina, anònima moltes vegades, poc coneguda i reconeguda, representa la continuïtat d’un llarga tradició montserratina que exemplificaren diverses associacions, entre les quals destaquen els Amics del Sol, primer, i després la seva continuïtat en els Amics de Montserrat. La societat catalana ha d’estar-hi permanentment agraïda amb aquestes associacions ja que gràcies a elles s’ha preservat, entre altres coses, el bé patrimonial que representen els camins de Montserrat.

1 comentari:

  1. Sempre entristeix veure gent que no va més enllà, que es conforma sent un usuari esportiu d'una muntanya que únicament li aporta endorfines. Gràcies Jordi, escrits com aquets, em fan refermar encara més en la idea de preservar i divulgar el caràcter natural i patrimonial d'aquesta muntanya. Un molt bon amic sempre deia.. qui no coneix no valora, i qui no valora, no sap estimar.
    Coordialment: Ivan Fernández

    ResponElimina