diumenge, 15 d’abril del 2012

La vellesa, un risc?

He trobat un insult a la intel·ligència i una immoralitat l’alternativa que el sr. José Viñals, responsable del departament del Mercat de Capitals del Fons Monetari Internacional, ha proposat a l’allargament de l’esperança de vida de les persones. Comparteixo la seva diagnosi de que “viure més és bo, però suposa un risc financer important”. És evident, que quan més visquin les persones s’incrementen uns costos directes i indirectes, i és una despesa que cal assumir. Però el que resulta insòlit són les alternatives proposades pel sr. José Viñals: retallar pensions i vincular l’edat de jubilació a l’esperança de vida. Aquestes propostes s’allunyen de moltes de les intuïcions de la Doctrina Social de l’Església. No són assumibles les lògiques que es deriven de l’afirmació de que “és un risc que les persones visquin més de l’esperat”, el que s’anomena “el risc de la longevitat”

L’alternativa a l’increment de l’esperança de vida no és transmetre a la gent gran que són sobrers i que costen diners. La gent gran no pot tenir la sensació de ser persones que molesten perquè costen diners. No és admissible, sota cap judici moral, sostenir aquest punt de vista. Les societats madures i humanitzades són aquelles que consideren venerables a les persones grans perquè gràcies al seu treball existeix un present. La honorabilitat d’aquestes persones descansa en la seva experiència humana i com a individus mereixen tot honor i respecte. En lloc de la proposta del sr. José Viñals els governants s’haurien de preguntar com fer sostenible el sistema de pensions i com aprofitar el coneixement de les persones en forma d’intel·ligencia social en benefici de la comunitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada