Moltes de les situacions de pecat són estructurals. “Les conseqüències del pecat alimenten les estructures de pecat. Aquestes tenen la seva arrel en el pecat personal i, per tant, estan sempre relacionades amb actes concrets de les persones, que les originen, les consoliden i les fan difícils d'eliminar. És així com s'enforteixen, es difonen, es converteixen en font d'altres pecats i condicionen la conducta dels homes. Es tracta de condicionaments i obstacles, que duren molt més que les accions realitzades en el breu arc de la vida d'un individu i que interfereixen també en el procés del desenvolupament dels pobles, el retard dels quals i lentitud han de ser jutjats també sota aquest aspecte. Les accions i les postures oposades a la voluntat de Déu i al bé del proïsme i les estructures que aquestes generen, semblen ser avui sobretot dues: « l'afany de guany exclusiu, d'una banda; i per una altra, la set de poder, amb el propòsit d'imposar als altres la pròpia voluntat. A cadascuna d'aquestes actituds es podria afegir, per caracteritzar-les encara millor, l'expressió: ¿a qualsevol preu?” (Compendi de la Doctrina Social nº 119)
Ningú posa en dubte que cal una salvació personal. La persona té necessitat d’una salvació interior perquè hi ha pecat en el seu cor. Però el pecat personal no està separat, desvinculat, del pecat més estructural, les anomenades situacions de pecat. La causa de Jesús situa l’amor al proïsme en clau històrica. L’amor al proïsme té dimensió social. En el Compendi de la Doctrina Social es diu “la universalitat i integritat de la salvació oferta en Jesucrist, fan inseparable el nexe entre la relació que la persona està anomenada a tenir amb Déu i la responsabilitat enfront del proïsme, en cada situació històrica concreta” (Compendi de la Doctrina Social nº 40).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada