El pecat d’idolatria
29 febrer 2012
De tant en tant, la lectura dels pensadors clàssics ajuda a comprendre alguns detalls del moment present. Avui, que tant es parla de la crisi econòmica i les seves causes, resulta alliçonador contrastar l’actual deriva del sistema financer amb el que escriviren a finals del segle XVIII i en el XIX els inspiradors del liberalisme. La lectura d’autors com Adam Smith o John Stuart Mill serveix per descobrir que els pares del pensament liberal ja advertien sobre els límits morals del sistema que proposàven. El recordat Luís de Sebastián insistia sobre aquesta qüestió. Més d’un cop, de forma pública o privada, advertí sobre els usos impropis que alguns pensadors moderns feien del pensament dels fundadors del liberalisme econòmic. Fou ell, en Luís, que m’obrí l’interès per la comprensió del sentit últim de tot pensament liberal tamisat pel contrasta moral. Aquesta precisió em serví per distingir entre el pensament liberal o neoliberal d’aquells darwinistes socials que es volen camuflar en un suposat neoiberalisme.
Deia Adam Smith que l’afany per acumular i admirar la riquesa “és la causa més gran i universal de corrupció dels nostres sentiments morals”. Per la seva part, John Stuart Mill insistia que “la idea d’una societat sostinguda només per les relacions i sentiments sorgits de l’interès econòmic és bàsicament repulsiva”. Aquestes afirmacions, fetes del més profund convenciment liberal, poden ser confirmades per tota persona que reconegui que el diner, o l’afany de riquesa, no poden dominar el cor de les persones. El papa Benet XVI ho ha repetit insistentment quan ha reflexionat sobre la situació econòmica actual o les causes de l’allunyament de la humanitat del misteri de Déu. Certament, la temptació actual és substituir Déu per el nou Mammon en forma de riqueses acumulades sobre l’explotació continuada de les persones i de la natura. Per això ara el temps quaresmal pot ser un bon moment per identificar el pecat d’idolatria de confiar més en els bens materials que en la providència divina.
29 febrer 2012
De tant en tant, la lectura dels pensadors clàssics ajuda a comprendre alguns detalls del moment present. Avui, que tant es parla de la crisi econòmica i les seves causes, resulta alliçonador contrastar l’actual deriva del sistema financer amb el que escriviren a finals del segle XVIII i en el XIX els inspiradors del liberalisme. La lectura d’autors com Adam Smith o John Stuart Mill serveix per descobrir que els pares del pensament liberal ja advertien sobre els límits morals del sistema que proposàven. El recordat Luís de Sebastián insistia sobre aquesta qüestió. Més d’un cop, de forma pública o privada, advertí sobre els usos impropis que alguns pensadors moderns feien del pensament dels fundadors del liberalisme econòmic. Fou ell, en Luís, que m’obrí l’interès per la comprensió del sentit últim de tot pensament liberal tamisat pel contrasta moral. Aquesta precisió em serví per distingir entre el pensament liberal o neoliberal d’aquells darwinistes socials que es volen camuflar en un suposat neoiberalisme.
Deia Adam Smith que l’afany per acumular i admirar la riquesa “és la causa més gran i universal de corrupció dels nostres sentiments morals”. Per la seva part, John Stuart Mill insistia que “la idea d’una societat sostinguda només per les relacions i sentiments sorgits de l’interès econòmic és bàsicament repulsiva”. Aquestes afirmacions, fetes del més profund convenciment liberal, poden ser confirmades per tota persona que reconegui que el diner, o l’afany de riquesa, no poden dominar el cor de les persones. El papa Benet XVI ho ha repetit insistentment quan ha reflexionat sobre la situació econòmica actual o les causes de l’allunyament de la humanitat del misteri de Déu. Certament, la temptació actual és substituir Déu per el nou Mammon en forma de riqueses acumulades sobre l’explotació continuada de les persones i de la natura. Per això ara el temps quaresmal pot ser un bon moment per identificar el pecat d’idolatria de confiar més en els bens materials que en la providència divina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada