dijous, 23 de febrer del 2012

Incendis

He vist amb complaença al teatre Romea de Barcelona l'obra teatral Incendis. He tingut l’agradable sensació d'assistir a la representació d'una tragèdia grega amb majúscules, matisada per la sensibilitat oriental i expressada des de paradigmes culturals entenedors pels espectadors. L'obra és un drama en tota regla on s’expressa la possibilitat que l'horror i l'odi estiguin entrellaçats en un mateix acte. Un munt de causalitats trenades per una parent absurditat, i amb un punt de confusió, permeten descobrir que la vida està plena de situacions que permeten descobrir l’ambigüitat mateixa del sublim acte d'estimar. ¿S'estima de manera desinteressada? ¿Existeix l'amor gratuït?

Amin Maalouf, en el programa de ma diu encertadament que la “identitat d’una persona no és una juxtaposició de pertinences; no és un mosaic: és un dibuix sobre la pell tibant; només cal tocar una d’aquestes pertinences perquè vibri la persona sencera”. Les vivències es creuen sobre l’existència i donem color i densitat a la vida. De tal manera que costa definir els seus límits i comprendre-les separadament. Wajdi Mouawad, autor d’Incendis, expressa que les persones de forma natural assumeixen molts aspectes de la realitat de tal manera que es poden viure conjuntament dues vivències contradictòries. Així una persona pot ser ensems just i injust. Aquesta és la força d’aquesta peça teatral que, com les obres gregues, ens parla de qui som, on som, d’on venim i deixa entreveure els camins per continuar avançant cap el futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada