dimecres, 18 de gener del 2012

Les misses del moviment neocatecumenal

A l’Església catòlica hi ha nombrosos moviments, alguns relativament nous, que tenen les seves senyes d’identitat pròpia i molt diferenciada d’altres realitat eclesials. Tinc la impressió que existeix un desconeixement del que són i que fan. Per això, en la mesura que sigui possible, aniré explicant algunes de les característiques dels nous moviments eclesials. Començo per les comunitats del Camí Neocatecumenal i, en aquest cas, em referiré a com entenen les celebracions eucarístiques.

Les misses de les comunitats neocatecumenals han estat un dels factors de controvèrsia entorn i un motiu de recel per part del Vaticà alhora de concedir el reconeixement a aquest moviment que tingué una notable expansió sota el pontificat de Joan Pau II. Les eucaristies neocatecumenals, només celebrades per persones d’aquest moviment a les quals no poden participar-hi altres creients, es distingeixen des de sempre per almenys quatre elements.

1. Es celebren en grups restringits que corresponen als diferents estadis de l'avanç en el recorregut catequètic. Si en una parròquia, per exemple, les comunitats neocatecumenals són dotze, cadascuna amb un estadi diferent, sengles seran les misses, celebrades en locals separats més o menys a la mateixa hora, preferiblement el dissabte a la nit.

2. L'ambient i la decoració calquen la imatge del banquet: una taula amb els comensals asseguts al voltant. També quan els neocatecumenales celebren la missa en una església i no en una sala parroquial ignoren l'altar. Col·loquen una taula al centre i se sentin al voltant de la mateixa en cercle.

3. Cadascuna de les lectures bíbliques de la missa està precedida per una àmplia "monició" per part d'un o un altre dels catequistes que guien a la comunitat i són seguides, especialment després de l'Evangeli, per les "ressonàncies", és a dir, per reflexions personals d'un ampli nombre dels presents. L'homilia del sacerdot s'afegeix a les "ressonàncies", sense distingir-se de les mateixes.

4. També la comunió es realitza reproduint el mòdul del banquet. El pa consagrat un gran pa àzim de farina de blat, dos terços blanca i un terç integral, preparat i bullit segons les regles minucioses establertes per Kiko Argüelles es parteix i es distribueix als presents, que romanen en els seus llocs. Una vegada s'ha ultimat la distribució, tots ho mengen contemporàniament, inclòs el sacerdot. A continuació aquest passa d'un a un altre amb el calze del vi consagrat, del com beu cadascun dels presents.

Hi ha altres particularitats, però aquestes quatre són suficients per entendre quanta diversitat de forma i de substància hi ha entre les misses dels neocatecumenals i les celebrades segons les regles litúrgiques generals. Una diversitat segurament més forta, per exemple, de la qual hi ha entre les misses en ritu romà antic i en ritu modern. Les autoritats vaticanes han intentat diverses vegades portar de nou als neocatecumenals a una major fidelitat a la "lex orandi" en vigor a l'Església catòlica. Però sense masses resultats. L’advertiment més contundent es realitzà en el moment de la promulgació dels estatuts definitius del Camí Neocatecumenal, aprovats en 2008. En aquell moment, en l'article 13, les autoritats vaticanes establiren que les misses de les comunitats han d'estar "obertes també a altres fidels"; que la comunió cal rebre-la "dempeus"; que per a les lectures bíbliques es permeten, a més de l'homilia, només "breus moniciones" introductoras”.

4 comentaris:

  1. Errores:
    -"només celebrades per persones d’aquest moviment a les quals no poden participar-hi altres creients"
    *Falso. Están abiertas a cualquier persona que quiera asistir.
    -"L'homilia del sacerdot s'afegeix a les "ressonàncies", sense distingir-se de les mateixes."
    *Falso. Los ecos se distinguen perfectamente de la Homilía. En ellos se expone lo que la palabra de Dios le ha dicho a la persona que quiera hablar. La homilía es evidentemente, algo completamente distinto.
    -"El pa consagrat un gran pa àzim de farina de blat, dos terços blanca i un terç integral"
    *Falso: demasiada imaginación. Agua, harina de trigo y sal y un ratico al horno.

    Con lo fácil que sería pasarse por una eucaristía , ver, preguntar e informarse antes de escribir...

    ResponElimina
  2. Agradezco sus observaciones y puntualizaciones. Las agradezco sinceramente. Creo que más que falsedades son errores. Pues en mi ánimo no estaba no decir la verdad. De ahí que lo errado no es un problema moral. Muy gustosamente asistiría a una eucaristía del Camino Neocatecumenal si alguin me invitara a ella. Gracias per su lectua y sugerencias.

    ResponElimina
  3. Como puede comprobar, inicié el comentario titulándolo "erores". Luego, la tecla se me fue y puse "falso". Lo retiro y pido escusas. Y lógicamente, está usted invitado a cualquier eucaristía del Camino. En Barcelona puede encontrar en San Luis Gonzaga, Santa Joaquina de Vedruna, Santas Juliana y Semproniana, Santa Isabel de Aragón, en El Masnou, en Sant Vicent del horts... No hace falta invitación ni etiqueta. Ni siquiera confirmar asistencia. Simplemente, usted va como cualquier feligrés y ya está.

    ResponElimina
  4. Es cert que són obertes però el fet de ser grups tan hermètics dificulta que un nou vingut passi desaparcebut.
    Referent a la paraula d'un sacerdot dins d'una ressonància també la necessito puntualitzar. A diferencia de que ha dit l'anònim, normalment el sacerdot es refereix des d'un punt de vista personal i molts cops menta referencias d'altres resonancies, per tant, dificilment representa una paraula oficial o divina.
    Referent a la santa forma, el que es prohibeix és utilitzar "la minipimer" per fer-ho a ma, també s'ha d'escriura sobre una de les cares.
    Una altra curiosa que no ha mensionat sobre les homilies és una dança que es balla al final, principalment per dones

    ResponElimina