El papa Benet XVI pronuncià una important homilia a l’acabar el tradicional Tedeum d’acció de gràcies i que es proclama a l’acabar el res de les Vespres de Santa Maria que es fa a la basílica de Sant Pere al darrer dia de l’any.
En la seva homilia, Benet XVI, seguint la seva costum catequètica, digué: “Si pensem en l'experiència de la vida, ens deixa sorpresos el breu i fugaç que és en el fons. Per això, moltes vegades ens assalta la pregunta: Quin sentit donem als nostres dies?” La pregunta esdevé més contundent en els dies de fatiga i dolor. Benet XVI considera que aquesta “és una pregunta que travessa la història, més encara, el cor de cada generació i de cada ésser humà”. ¿On cal buscar la resposta?. El Papa afirma que hi ha una resposta a aquest interrogant: “es troba escrita en el rostre d'un Nen que fa dos mil anys va néixer a Betlem i que avui és el Vivent, ressuscitat per sempre de la mort. En el teixit de la humanitat, esquinçat per tantes injustícies, maldats i violències, irromp de manera sorprenent la novetat joiosa i alliberadora de Crist Salvador, que en el misteri de la seva encarnació i naixement ens permet contemplar la bondat i tendresa de Déu”.
Déu forma part de la història de la humanitat, perquè s’ha encarnat i s’ha fet història. Benet XVI ens ajuda a entre que el mateix Déu està en la història “ha entrat en la nostra història i és present de manera única en la persona de Jesús, el seu Fill fet home, el nostre Salvador, vingut a la terra per renovar radicalment la humanitat i alliberar-la del pecat i de la mort, per elevar l'home a la dignitat de fill de Déu”. Aquest és el sentit del text de Pau als cristians de Galàcia: «Quan es va complir el temps, Déu envià el seu Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, per rescatar als que estaven sota la Llei, perquè rebéssim l'adopció filial »(Ga 4,4-5). La presència de Déu encarnat en la història humana és una experiència joiosa que il · lumina i salva. Ens aporta el convenciment de que les angoixes del present o la que ve de la consciència de la finitud de l’existència troba sentit en l’anunci de l’amor de Déu i l’espera del seu darrer retorn. Per Benet XVI “no hi ha lloc per l'angoixa enfront del temps que passa i no torna, ara és el moment de confiar infinitament en Déu, de qui ens sabem estimats, per qui vivim i a qui la nostra vida s'orienta tot esperant el seu retorn definitiu. Des que el Salvador va baixar del cel l'home ja no és més esclau d'un temps que avança sense un perquè, o que està marcat per la fatiga, la tristesa i el dolor. L'home és fill d'un Déu que ha entrat en el temps per rescatar el temps de la manca de sentit o de la negativitat, i que ha rescatat a tota la humanitat, donant-li com a nova perspectiva de vida l'amor, que és etern”.
El Papa convida als cristians a seguir donant testimoniatge del sentit de l’encarnació de Déu i donant aportant a la societat arguments comprensibles de la pregunta més íntima: ¿per què crec?. Benet XVI considera que per respondre a aquesta pregunta, les persones hem de donar “primacia a la veritat, acreditar l'aliança entre fe i raó com les dues ales amb les quals l'esperit humà s'eleva a la contemplació de la Veritat (cf. Joan Pau II, enc. Fides et Ratio, Pròleg); fer fecund el diàleg entre cristianisme i cultura moderna, fer descobrir de nou la bellesa i actualitat de la fe, no com a acte en si, aïllat, que afecta algun moment de la vida, sinó com a orientació constant, també de les opcions més simples , que porta a la unitat profunda de la persona fent-justa, laboriosa, benèfica, bona. Es tracta de revifar una fe que s'instauri un nou humanisme capaç de generar cultura i compromís social.” Les paraules de Benet XVI són una invitació a que els cristians europeus, a partir dels pilars de la nostre fe i de la raó moderna puguem explicar, en una societat secularitzada però desperta a uns temps postseculars el valor personal i social de l’experiència de creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada