He trobat interessant per la seva idoneitat la intervenció del papa aquest passat diumenge abans de l’inici del res de l’Angelus. Benet XVI ha destacat que en aquesta segona etapa de l’Advent la litúrgia proposa reflexionar sobre dues figures que han tingut un paper preeminent en la preparació de la vinguda de Jesús: la Mare de Déu i sant Joan Baptista. L’evangeli del diumenge passat descrivia la personalitat i la missió de Joan Baptista (Mc 1,2-8). Sant Joan Baptista es mostrat com una figura molt ascètica: vestit amb una pell de camell, s'alimentava de llagostes i mel boscana. El mateix Jesús va confrontar aquest estil amb a aquells que “els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis” (Mt 11,8). Sant Joan Baptista no era un home que vestís refinadament.
Com afirmà Benet XVI l'estil de vida de Joan Baptista ens hauria de cridar a tots els cristians a escollir la sobrietat com a estil de vida, especialment en preparació a la festa del Nadal, en la qual Déu, com digué sant Pau “ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa" (2 Cor 8,9). La pobresa de Jesús, la mateixa pobresa d’opció de Déu és una crida a la conversió d’aquells que són rics. El mateix Joan Baptista ens crida a una conversió profunda. El seu baptisme és una “una ardent invitació a una nova manera de pensar i d'actuar, està lligat sobretot a l'anunci del judici de Déu” (Jesús de Natzaret, I, 2007, p. 34) i a la imminent aparició del Mesías, definit com aquell “us batejarà amb l'Esperit Sant“ Mc 1,8).
La crida de Joan Baptista no és superficial: és una proposta de canvi interior, a partir del reconeixement i de la confessió del propi pecat. Benet XVI ens proposa que, “mentre ens preparem al Nadal, és important que tornem a entrar en nosaltres mateixos i que fem una constatació sincera sobre la nostra vida. Deixem-nos il·luminar per un raig de la llum que prové de Belén, la llum d'Aquell que és “el més Gran” s'ha fet petit, “el més Fort” s'ha "fet feble”. Les paraules del papa ens ajuden a una profunda conversió de cor que passa necessariament per una etapa de desert, com Joan Baptista, on descobrir els camins que porten a la salvació de Déu. Joan Baptista ensenya que fer fer-se ric interiorment cal fer-se pobre. Aquesta pobresa és la renuncia de tota riquesa supèrflua, innecessària; de tot allò que ens aparta del que és important: l’amor als germans i la donació generosa a estimar. Preparem els nostres cors per la vinguda de Jesús, l’Emmanuel, Déu és amb nosaltres.
Com afirmà Benet XVI l'estil de vida de Joan Baptista ens hauria de cridar a tots els cristians a escollir la sobrietat com a estil de vida, especialment en preparació a la festa del Nadal, en la qual Déu, com digué sant Pau “ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa" (2 Cor 8,9). La pobresa de Jesús, la mateixa pobresa d’opció de Déu és una crida a la conversió d’aquells que són rics. El mateix Joan Baptista ens crida a una conversió profunda. El seu baptisme és una “una ardent invitació a una nova manera de pensar i d'actuar, està lligat sobretot a l'anunci del judici de Déu” (Jesús de Natzaret, I, 2007, p. 34) i a la imminent aparició del Mesías, definit com aquell “us batejarà amb l'Esperit Sant“ Mc 1,8).
La crida de Joan Baptista no és superficial: és una proposta de canvi interior, a partir del reconeixement i de la confessió del propi pecat. Benet XVI ens proposa que, “mentre ens preparem al Nadal, és important que tornem a entrar en nosaltres mateixos i que fem una constatació sincera sobre la nostra vida. Deixem-nos il·luminar per un raig de la llum que prové de Belén, la llum d'Aquell que és “el més Gran” s'ha fet petit, “el més Fort” s'ha "fet feble”. Les paraules del papa ens ajuden a una profunda conversió de cor que passa necessariament per una etapa de desert, com Joan Baptista, on descobrir els camins que porten a la salvació de Déu. Joan Baptista ensenya que fer fer-se ric interiorment cal fer-se pobre. Aquesta pobresa és la renuncia de tota riquesa supèrflua, innecessària; de tot allò que ens aparta del que és important: l’amor als germans i la donació generosa a estimar. Preparem els nostres cors per la vinguda de Jesús, l’Emmanuel, Déu és amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada