En el magnífic article “El Nadal estult” el professor Jordi Llobet es pregunta” ¿en quin lloc queda avui, la missa del gall, la celebració del naixament de Jesús, la seva circumcisió o la visita dels mags d’Orient, si tot això es posa al costat del frenesí comprador de gentils i creients”. Benet XVI, en la seva homilia de la missa del Gall digué una idea similar: “el Nadal s’ha convertit avui en una festa dels comerços, on les seves llums de pampallugues amaguen el misteri de la humilitat de Déu, que ens invita a la humilitat i a la sencillesa”.
En uns moments de crisi econòmica profunda fora bo recuperar algunes de les tradicions que han vertebrar des de temps la identitat del nostre poble. A Catalunya, els regals nadalencs anaven associat a la vinguda dels Reis Mags d’Orient. El tió, personatge popular i complementari, es limitava a subministrar els torrons i llaminadures pròpies del dia de Nadal. Aquesta era la tradició, fins que els interessos comercials, enlluernats pel consum, justificant-se amb molts arguments, introduïren la follia dels regals de Nadal. Res més lluny del que era la tradició catalana.
Però ara, quan les festes de Nadal recorden a molta gent que són més pobres, molt més pobres, pot ser caldria girar el cap i adonar-nos que, pot ser ens aniria millor per l’austeritat que la realitat imposa si descobríssim el sentit comú de les nostres tradicions. De tal manera que, tot i l’estupidesa dels darrers anys, tornéssim a recuperar el costum de que els nens (i els grans) esperéssim els regals que duen els Reis d’Orient i piquéssim fort el tió perquè ens delités amb els dolços del dia de Nadal.
En uns moments de crisi econòmica profunda fora bo recuperar algunes de les tradicions que han vertebrar des de temps la identitat del nostre poble. A Catalunya, els regals nadalencs anaven associat a la vinguda dels Reis Mags d’Orient. El tió, personatge popular i complementari, es limitava a subministrar els torrons i llaminadures pròpies del dia de Nadal. Aquesta era la tradició, fins que els interessos comercials, enlluernats pel consum, justificant-se amb molts arguments, introduïren la follia dels regals de Nadal. Res més lluny del que era la tradició catalana.
Però ara, quan les festes de Nadal recorden a molta gent que són més pobres, molt més pobres, pot ser caldria girar el cap i adonar-nos que, pot ser ens aniria millor per l’austeritat que la realitat imposa si descobríssim el sentit comú de les nostres tradicions. De tal manera que, tot i l’estupidesa dels darrers anys, tornéssim a recuperar el costum de que els nens (i els grans) esperéssim els regals que duen els Reis d’Orient i piquéssim fort el tió perquè ens delités amb els dolços del dia de Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada