Déu encarnat

S’apropa el Nadal. Durant el camí celebrem l’Advent. Temps joiós d’espera atenta. Avui, en una lectura matinal he meditat un text de Sant Ambròs relacionat amb la visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet La visitació de la benaurada Verge Maria. L’Advent ens prepara i ens convoca l’esperança. Perquè gràcies el Nadal els cors afeixugats troben una llum que il·lumina la fosca. Una llum que és més forta que qualsevol desesperança. Per “Déu tot li és possible”, fins i tot fer-nos veure la claror de la seva mirada quan pensem que tot s’ha acabat. Déu pot que una dona anciana i estèril tingui un fill a fi de proclamar la disponibilitat i la força de la gràcia divina. Gràcies a l’encarnació de Déu, en la benaurada Maria, sabem que Jesús, Déu fet home, comparteix la història de la humanitat.

“Feliç el que ha cregut”. Certament, feliç el que es lliure a la gràcia de l’Esperit Sant perquè ens porta per terres eixutes i ens eixuga les llàgrimes de la tristor de cor. Tenim l’esperança ferma perquè “allò que el Senyor t’ ha fet saber es complirà”. Benaurada esperança del nostre Déu que s’encarna en la història possible, d’aquelles que esperen ser salvats del sofriment de la injustícia. La gràcia de l’Esperiti Sant, diu Sant Ambròs, “no en sap de demorar esforços”. Hem de confiar en la gràcia de Déu perquè no estem sols. “No et podran dir més «l’Abandonada» no et podran dir «la Desolada» l’encarnació de Déu porta l’esperança a una humanitat que experimenta tot sovint l’abandonament i la desolació. Però, no és així, perquè, tal com afirma Sant Ambròs, “feliços també vosaltres, els qui vau oi i vau creure, perquè, quan l’ànima creu, també concep i dóna a llum el Verb de Déu i coneix les seves obres”.