Ahir al capvespre, en un magnífica acte a l’Auditori de Barcelona, un nombrós grup de persones, quasi bé tots d’edat madura i madurada, recordarem la figura entranyable de Miguel Núñez dirigent del PSUC mort ara fa tres anys. L’encert dels organitzadors de la vetllada fou convocar vells camarades, companys, amics i companys de viatge d’en Miguel al llarg de la seva dilatada vida. A l’Auditori de Barcelona hi havia una petita Assemblea de Catalunya, ara que es commemora el seu 40è Aniversari. Això donava una pluralitat a l’efemèride que l’honorava. L’altre encert fou el lema: Per la dignitat de la política.
En les intervencions diverses personalitats polítiques prengueren la paraula. El President Jordi Pujol estigué brillant. En una vibrant intervenció emotiva, lliura de compromisos o correccions polítiques, des de la més complaent comoditat de trobar-se bé entre la gent, digué, alguns cop de forma molt ocurrent, el que sentia de cor sobre d’en Miguel Núñez. El definí, encertadament, com un místic de la política. Destacà els valors i qualitats que ell percebia en Miguel Núñez. Parlà del compromís, l’entrega generosa i el desinterès, la renúncia a càrrecs i honors en favor del servei als demés o la capacitat d’assumir riscos. De patir tortures i pressions sense que això alimentés odi. Totes aquestes actituds fan d’en Miguel Núñez un model a seguir, digué el President Jordi Pujol. I, afegí, que no sempre troba aquests valors en els polítics d’avui.
Per la seva part, Santiago Carrillo, un vell jove, clarivident com sempre, prengué la vida d’en Miguel Núñez com exemple de les utopies que mouen el món. Aquesta vida d’entrega a una causa li serví per saltar, amb una gran genialitat oratòria, per analitzar el que passa avui i proposar algunes solucions en la línia del pensament idealista que tenia en Miguel Núñez. El vetarà polític, com aquell que no diu res, dubtà de la capacitat d’alguns dirigents actuals que, pot ser per la seva inexperiència, ens han dut on estem. I, cercant la mirada de complicitat amb alguns dels assistents, reclamà el valor de l’experiència en política. Les seves paraules semblaven una invitació a que l’edat madura tornés a entrar de forma activa en política. Interessant proposta. Lali Vintró ens parla de l’entrega i capacitat de treball d’en Miguel i Isidor Boix recordà el seu treball abnegat per organitzar el moviment obrer a Catalunya. Altres persones a través d’un vídeo evocaren la grandesa humana d’en Miguel Núñez i els músics ens feren sentir la música de tota una època. L’època de la majoria dels assistents.
Els convocants de l’acte han volgut recordar la figura d’en Miguel Núñez per parlar de la dignitat de la política. Per això es lliurà un petit escrit que vol ser un manifest per la política digna. Per tenir una política digna es proposen sis virtuts que Miguel Núñez testimonià al llarg de la seva vida. La primera és el coratge, la segona és la responsabilitat i la següent qualitat és la honradesa. La quarta virtut és entendre la política com a eina transformadora, la següent és l’internacionalisme i la defensa de l’autodeterminació de Catalunya; i la darrera és la defensa de la felicitat. Miguel Núñez resumia la seva utopia dient que lluitava per un mon ple de pa i roses. El manifest s’acaba afirmant que “la política és digna quan els polítics esdevenen ciutadans i en fan un instrument per fer progressar la societat”. A l’acabar, sortirem de l’Auditori de Barcelona Tots amb la sensació, com em comentà el pare Marc Taxonera, monjo de Montserrat, que havíem assistit a un gran acte humà de la democràcia.
En les intervencions diverses personalitats polítiques prengueren la paraula. El President Jordi Pujol estigué brillant. En una vibrant intervenció emotiva, lliura de compromisos o correccions polítiques, des de la més complaent comoditat de trobar-se bé entre la gent, digué, alguns cop de forma molt ocurrent, el que sentia de cor sobre d’en Miguel Núñez. El definí, encertadament, com un místic de la política. Destacà els valors i qualitats que ell percebia en Miguel Núñez. Parlà del compromís, l’entrega generosa i el desinterès, la renúncia a càrrecs i honors en favor del servei als demés o la capacitat d’assumir riscos. De patir tortures i pressions sense que això alimentés odi. Totes aquestes actituds fan d’en Miguel Núñez un model a seguir, digué el President Jordi Pujol. I, afegí, que no sempre troba aquests valors en els polítics d’avui.
Per la seva part, Santiago Carrillo, un vell jove, clarivident com sempre, prengué la vida d’en Miguel Núñez com exemple de les utopies que mouen el món. Aquesta vida d’entrega a una causa li serví per saltar, amb una gran genialitat oratòria, per analitzar el que passa avui i proposar algunes solucions en la línia del pensament idealista que tenia en Miguel Núñez. El vetarà polític, com aquell que no diu res, dubtà de la capacitat d’alguns dirigents actuals que, pot ser per la seva inexperiència, ens han dut on estem. I, cercant la mirada de complicitat amb alguns dels assistents, reclamà el valor de l’experiència en política. Les seves paraules semblaven una invitació a que l’edat madura tornés a entrar de forma activa en política. Interessant proposta. Lali Vintró ens parla de l’entrega i capacitat de treball d’en Miguel i Isidor Boix recordà el seu treball abnegat per organitzar el moviment obrer a Catalunya. Altres persones a través d’un vídeo evocaren la grandesa humana d’en Miguel Núñez i els músics ens feren sentir la música de tota una època. L’època de la majoria dels assistents.
Els convocants de l’acte han volgut recordar la figura d’en Miguel Núñez per parlar de la dignitat de la política. Per això es lliurà un petit escrit que vol ser un manifest per la política digna. Per tenir una política digna es proposen sis virtuts que Miguel Núñez testimonià al llarg de la seva vida. La primera és el coratge, la segona és la responsabilitat i la següent qualitat és la honradesa. La quarta virtut és entendre la política com a eina transformadora, la següent és l’internacionalisme i la defensa de l’autodeterminació de Catalunya; i la darrera és la defensa de la felicitat. Miguel Núñez resumia la seva utopia dient que lluitava per un mon ple de pa i roses. El manifest s’acaba afirmant que “la política és digna quan els polítics esdevenen ciutadans i en fan un instrument per fer progressar la societat”. A l’acabar, sortirem de l’Auditori de Barcelona Tots amb la sensació, com em comentà el pare Marc Taxonera, monjo de Montserrat, que havíem assistit a un gran acte humà de la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada