dilluns, 21 de novembre del 2011

Sant Ambròs de Milà

Un bon article d’en Josep Miquel Bausset, monjo del monestir de Santa Maria de Montserrat, m’ha evocat la figura de Sant Ambròs, bisbe de Milà. La seva figura rep la veneració del món catòlic per la seva talla humana i cristiana. Com diu el monjo Cebrià Pifarrer, “un personatge de talla excepcional”. La seva elecció episcopal revela que fou una persona de consens, cercador de pau i acord. Quan l’església de Milà estava enfrontada entre catòlics i arrians, sant Ambròs fou escollit bisbe per unanimitat dels dos grups. La paradoxa de la seva elecció és va ser batejat ja que no n’estava per què només era catecumen. Després l’evolució de les controvèrsies entre catòlics i arrians Sant Ambròs es convertí en un fervent defensor del catolicisme.

Al poc temps de ser escollit bisbe donà totes les propietat de l’Església als pobres. Aquest gest de Sant Ambròs era un precursor del que molts segles després constituí la base de la Doctrina Social de l’Església catòlica. Aquest bisbe considerava que allò que “no és una part dels teus béns el que tu dónes al pobre; el que li dónes ja li pertany. Perquè el que ha estat donat per a l'ús de tots, tu t'ho apropies. La terra ha estat donada per a tot el món, i no solament per als rics”. Sant Ambròs comprengué la importància del poble en les celebracions litúrgiques a tal fi composà diversos himnes a fi d’incrementar la seva participació i fer catequesis a partir del seu cant. La seva talla humana i espiritual impressionà a un descregut i ambiciós a Agustí, el futur sant de l’Església catòlica. Sembla que la seva conversió estiguí influïda pel seu encontre amb Sant Ambròs. Era un gran predicador.

Sant Ambròs fou un alenà de frescor per la vida de l’Església catòlica. Donà molt importància al testimoniatge de la fe per damunt de les paraules. Deia que calia testimoniar la fe “sobretot amb les obres i no solament amb les paraules”. Destacà en la separació entre l’església i el poder polític, d’ell és l’expressió “l’emperador està a l’església, no sobre l’Església”. Creia que la vida cristiana havia d’adaptar-se a la realitat de cada indret, així ho afirmà “quan estiguis a Roma viu com els romans, però si estàs en una altra part viu com les persones d’aquest lloc”. La vida de Sant Ambròs ens il·lumina i aporta criteris prou vàlids per saber avui com ser testimonis de l’esperança cristiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada