dimarts, 15 de novembre del 2011

Política intergeneracional

Giorgio Napolitano, el veterà polític italià, ha salvat la dignitat política d’Itàlia davant la impossibilitat continuada de Silvio Berlusconi de fer una política digna. Napolitano, polític de pedra picada prové de les corrents dretanes del sempre respectat PCI i té 86 anys. Aquesta circumstància m’ha connectat amb les paraules d’una altre polític veterà, Santiago Carrillo, en l’acte d’homenatge de Miguel Núñez. En aquella ocasió l’ex-dirigent comunista espanyol apel·là per un retorn de l’experiència a la política. Amb molta elegància vingué a dir que es massa important la crisi actual com per deixar-la només en mans de polítics novells o inexperimentats.

És habitual observar en els partits polítics, especialment en els períodes de congrés, un alt fervor per estimular relleus generacionals. La paraula relleu generacional es pronuncia com a talismà per garantir èxits futurs de tota mena. És cert que la renovació ha de comportar el canvi de persones, però aquest s’hauria de produir per les idees i no per l’edat del carnet d’identitat. La innovació no està associada a l’edat, sinó a les idees. La perversió de la política, i de la mateixa societat, és oblidar-se de les idees, del debat del pensament, i creure que l’edat ho resolt tot. Ser jove no és massa garantia de tenir idees innovadores, com ser gran no significa ser un conservador mental. Cal promoure una visió més intergeneracional de la política. És un luxe, que la societat no pot permetre’s, jubilar a polítics només per l’edat. Ara, el que caldria fer, com a proposta realment innovador, és crear equips polítics intergeneracionals on la capacitat i vàlua fossin els principals criteris a tenir en compte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada