En el món hi mal. És evident que hi ha situacions en les quals el mal fa esquinça el cor perquè produeix sofriment. Recordo dels exercicis de Sant Ignasi una reflexió interessant sobre el mal. Anava en aquests termes. Cal prendre consciència i avorrir el mal en la seva estructura interna. Existeixen tres nivells del mal: a) el mal com a com a decisió voluntària. Jo peco perquè vull fer tal cosa que sé que és pecat; b) com actitud personal. Existeixen una sèrie d’actituds personals que sense ésser pecaminoses en sí, predisposen cap el pecat i es troben en l'arrel de molts pecats: l’egoisme, el personalisme, l'individualisme,etc...; i c) el món. Existeixen en l’entorn molts valors socials que són antievangèlics i que, encara que sigui inconscientment, m'influencien per pecar. Cal prendre consciència d'aquests tres nivells, avorrir el pecat i a continuació rebutjar-lo. Es fer allò que deia Sant Pau a Rm 12,9 “fugiu del mal, abraceu-vos al bé”
Aquest tres nivells del mal estimulen a desenvolupar un triple diàleg personal: a) Un millor coneixement dels meus pecats, identificant-los per tal de poder-los avorrir i rebutjar; b) Un coneixement de les meves actituds que poden afavorir el mal; i c) Un coneixement dels valors de l'entorn i com m'influencien per pecar.
Aquests tres nivells i les tres gràcies es troben identificats en la paràbola del sembrador (Mt13, 18-23). a) Es pot sembrar arran del camí. Déu sembra la paraula però el Maligne se l'emporta. Es el pecar sabent que es peca; b) es pot sembrar en lloc pedregós. La paraula s'acull, amb goig, però com que no hi ha arrel, és de curta durada, de seguida es perd. Els nostres valors propicis al pecat fan perdre la paraula; c) es pot sembrar entre cards. La paraula s'escolta però el desfici del món i la seducció de les riqueses l’ofeguen. Els valors del món ens empenyen al pecat.; d) Es pot sembrar en bona terra. Es qui escolta la paraula, la comprèn i dóna fruit.
Aquest tres nivells del mal estimulen a desenvolupar un triple diàleg personal: a) Un millor coneixement dels meus pecats, identificant-los per tal de poder-los avorrir i rebutjar; b) Un coneixement de les meves actituds que poden afavorir el mal; i c) Un coneixement dels valors de l'entorn i com m'influencien per pecar.
Aquests tres nivells i les tres gràcies es troben identificats en la paràbola del sembrador (Mt13, 18-23). a) Es pot sembrar arran del camí. Déu sembra la paraula però el Maligne se l'emporta. Es el pecar sabent que es peca; b) es pot sembrar en lloc pedregós. La paraula s'acull, amb goig, però com que no hi ha arrel, és de curta durada, de seguida es perd. Els nostres valors propicis al pecat fan perdre la paraula; c) es pot sembrar entre cards. La paraula s'escolta però el desfici del món i la seducció de les riqueses l’ofeguen. Els valors del món ens empenyen al pecat.; d) Es pot sembrar en bona terra. Es qui escolta la paraula, la comprèn i dóna fruit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada