Cal molta creativitat i imaginació per pensar de nou la política en un context de profunda desafecció en una part de la població. Les formes d’articular l’acció política han esdevingut obsoletes. La crisi es tan pregona que algun cop es formula la pregunta: es pot reformar l’actual política, o cal crear un sistema polític nou?. Avanço algun suggeriment. Probablement estem més a prop de la nova creació que la reforma. En aquesta direcció suggereixo una idea. En el cas que es vulgui transitar de la reforma a la nova creació cal no deixar de banda els valors ètics de la política. La política s’ha de concebre com un espai on es fan possibles els valors que es desitja que presideixin les relacions humanes. Cal prestar molts cura entre el que es diu i el que es fa, entre el que es pensa i es diu.
He trobat una cita antiga que resulta clarificadora del nou horitzó de la política. La cita és de Leonardo Sciascia. “Parlant de política, Borges digué que havia fet la menys possible, tret del període de la dictadura. Però allò –afegí- no fou política sino ètica. Pel contrari jo (Sciascia) m’he ocupat sempre en política; i sempre en un sentit ètic. Algú diria que això ha estat la meva confusió i el meu error; voler intercanviar la política amb l’ètica. Però seria una ben saludable confusió i un ben feliç error si els italians, i especialment en aquests moments, hi caiguéssim”.
He trobat una cita antiga que resulta clarificadora del nou horitzó de la política. La cita és de Leonardo Sciascia. “Parlant de política, Borges digué que havia fet la menys possible, tret del període de la dictadura. Però allò –afegí- no fou política sino ètica. Pel contrari jo (Sciascia) m’he ocupat sempre en política; i sempre en un sentit ètic. Algú diria que això ha estat la meva confusió i el meu error; voler intercanviar la política amb l’ètica. Però seria una ben saludable confusió i un ben feliç error si els italians, i especialment en aquests moments, hi caiguéssim”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada