Aquest és el títol de l’interessant editorial de Fréderic Lenoir a Le Monde des Religions. Aquesta revista dedica el número de setembre-octubre a reflexionar sobre la creença i la increença a França. L’editorial constata que l'enfortiment del fonamentalisme i el comunitarisme són un dels principals efectes de l'11 de setembre. S’afirma que un altre efecte de la crisi de l’11 de setembre és el rebuig del monoteisme perquè s’associa al repunt del fanatisme religiós. Una conseqüència d'aquest canvi d'identitat i del fanatisme religiós és un increment de l'ateisme. A França hi ha dues vegades més ateus que fa una dècada i la majoria dels francesos afirmen ser ateus o agnòstic. És evident que les raons d’aquest increment de l’ateïsme són molt profundes. Però el fanatisme religiós contemporani ha facilitat l’allunyament de les persones de la religió. Hi ha una important pèrdua de fe i confiança en Déu.
Alguns poden dir que és un fenomen només europeu i sobretot francès. És veritat. Però no és així. Cada vegada és més gran aquesta tendència entre altres països. La primavera àrab mostra que l'aspiració a les llibertats individuals són universals i podria tenir una última conseqüència tant en el món musulmà com en el món occidental: l'emancipació de l'individu respecte de la religió i la "mort de Déu", tal com profetitzà Nietzsche. Però, ¿pensem realment que tots aquests fenòmens poden anul·lar les necessitats humanes tan bàsiques com la llibertat de creure i pensar; la llibertat d’escollir els valors bàsics i el sentit que es vol donar a la vida?
L’editorial de Fréderic Lenoir conclou afirmant que el futur de la religió està en afirmar la identitat col·lectiva i la submissió de l'individu al grup, tal com va ser durant mil•lennis, però sense renunciar a la recerca espiritual i la responsabilitat personal. La fase de l'ateisme i el rebuig de la religió en la qual poden entrar ben aviat amb més intensitat portarà a un consumisme triomfant, a la total indiferència de l’altre i al desenvolupament de noves barbàries. Però també pot ser el preludi de noves formes d'espiritualitat, laiques o religioses, basades en els grans valors universals que tots aspirem: la veritat, la llibertat, l'amor. Si això passa - o millor dit - totes les seves manifestacions tradicionals – significarà que Déu no morí en va.
Alguns poden dir que és un fenomen només europeu i sobretot francès. És veritat. Però no és així. Cada vegada és més gran aquesta tendència entre altres països. La primavera àrab mostra que l'aspiració a les llibertats individuals són universals i podria tenir una última conseqüència tant en el món musulmà com en el món occidental: l'emancipació de l'individu respecte de la religió i la "mort de Déu", tal com profetitzà Nietzsche. Però, ¿pensem realment que tots aquests fenòmens poden anul·lar les necessitats humanes tan bàsiques com la llibertat de creure i pensar; la llibertat d’escollir els valors bàsics i el sentit que es vol donar a la vida?
L’editorial de Fréderic Lenoir conclou afirmant que el futur de la religió està en afirmar la identitat col·lectiva i la submissió de l'individu al grup, tal com va ser durant mil•lennis, però sense renunciar a la recerca espiritual i la responsabilitat personal. La fase de l'ateisme i el rebuig de la religió en la qual poden entrar ben aviat amb més intensitat portarà a un consumisme triomfant, a la total indiferència de l’altre i al desenvolupament de noves barbàries. Però també pot ser el preludi de noves formes d'espiritualitat, laiques o religioses, basades en els grans valors universals que tots aspirem: la veritat, la llibertat, l'amor. Si això passa - o millor dit - totes les seves manifestacions tradicionals – significarà que Déu no morí en va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada