dimarts, 18 d’octubre del 2011

Déu i el César


Un bon amic, en Josep Miquel Bausset, monjo de Santa Maria de Montserrat, m’ha fet arribar el full dominical de la Parròquia Maria Immaculada de Vera-Carrasca (País Valencià) corresponent al diumenge passat, el XXIX durant l’any. Hi ha una interessant comentari de José A. Pagola a l’Evangeli segons St. Mateu 22, 15-21. És un text prou conegut i molt comentat. La visió de José A. Pagola aporta una interessant mirada a les paraules de Jesús. El comentari és el següent:


“«Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu». Poques paraules de Jesús hauran estat tan esmentades com aquestes. I cap, potser, més distorsionada des d’interessos molt aliens a aquell Profeta que visqué totalment dedicat no precisament a l’Emperador sinó a la gent més oblidada i empobrida. L’episodi està carregat de tensió. Els fariseus planegen un atac decisiu contra Jesús i envien els seus deixebles, evitant l’encontre directe amb Ell. Són defensors de l’ordre vigent i no volen perdre el seu lloc privilegiat en aquella societat que Jesús qüestiona de soca-rel. Però, a més, els envien acompanyats pels partidaris d’Herodes; entre ells no falten terratinents i recaptadors encarregats d’emmagatzemar el gra de Galilea i enviar el tribut al Cèsar.


L’elogi que fan de Jesús és insòlit als seus llavis: «Sabem que dius la veritat ...». Tot és un parany, però parlen amb més veritat del que s’imaginen. Jesús no viu per servir l’Imperi, sinó per fer possible la justícia de Déu entre els seus fills i filles. Quan li pregunten si és o no permès de pagar tribut al Cèsar, la seua resposta és rotunda: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».


Jesús no està pensant en Déu i el Cèsar com dos poders que poden exigir cada un els seus drets als seus súbdits. Com jueu fidel, sap que a Déu li pertany «la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten» (Salm 24). Què li pot pertànyer al Cèsar que no siga de Déu? Només els seus diners injustos. Si alguna persona viu enredada en el sistema del Cèsar, que complesca les seues «obligacions»; però si entra en la dinàmica del Regne de Déu, ha de saber que la gent pobra li pertany només a Déu. Ningú no n’ha d’abusar. Qui seguim Jesús ens hem de resistir que cap persona, a prop o lluny de nosaltres, siga sacrificada a cap poder polític, econòmic, religiós o eclesiàstic. Les humiliades per les poderoses són de Déu. De ningú més

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada