L’horror s’ha manifestat a Noruega amb tota la cruesa. El fanatisme d’Anders Behring Breivik ha sembrat el terror a la ciutat d’Oslo i a la illa d’Utoya. Només una persona ha estat capaç d’assassinar obsessivament a quasi bé un centenar de persones. ¿Per què?. Anders Behring Breivik ha explicat els motius. Es considerava un nou cavaller del Temple que havia de salvar a Europa de la seva decadència davant del progrés islamista com a conseqüència d’unes polítiques tolerants amb el multiculturalisme. L’acció d’Anders Behring Breivik és un atac al sistema polític noruec i als que el defensen. No en tenia prou amb contrastar la seves idees i defensar amb la paraula les seves creences: havia d’haver una acció de salvació. Pels seus esquemes, el martiri buscat a través de la immolació era necessari. Fa por la monstruositat en la qual pot degenerar la combinació d’un pensament obcecat i un entorn que pressiona i condiciona.
L’acció d’Anders Behring Breivik és un terrorisme nou. Terrorisme exercit individualment, fonamentat en una vivència radical i extrema d’unes idees i que es signifiquen com antimusulmanes. Per primera vegada, la virulència dels discursos contra l’Islam es manifesta a través d’una acció violència extrema. El terrorisme global actua en aquesta polarització i en aquests paràmetres. Uns paràmetres similars actuen amb els atacs suïcides dels islamistes. L’aparent novetat dels atemptats d’Oslo i Utoya és el perfil del terrorista i les seves motivacions, però tampoc és tant allunyada del perfil de Timothy McVeigh autor de l’atemptat d’Oklahoma City (Estats Units) on moriren 168 persones per explosió d’un camió bomba. Les pautes, ¿les mateixes?, el patró ¿el mateix?. La societat viu en la falsa creença de que el terrorisme només pot ser islamista. Per això, el mateix dia de l’atemptat de Noruega, es sospitava de Al Qaeda o de la implicació de l’islamista radical turc Mulà Krekar fundador del grup islamista radical Ansar al-Islam jutjat actualment a Oslo per terrorisme. Res d’això. Anders Behring Breivik és noruec amb fenotip nòrdic. Un dels seus, ros amb ulls blaus i afable, per això lliure de tota sospita.
La nova realitat és l’enorme inseguretat i risc que vivim. Qualsevol, amb prou capacitat i habilitat, pot embogir i pensar que el terrorisme, fins i tot a partir de la seva immolació, pot contribuir a resoldre el que són els grans problemes de la humanitat segons la seva percepció de la realitat. Hi ha una gran indefensió davant d’aquest terrorisme que es mou fora dels circuits habituals on abunden espies i agents dels serveis d’intel·ligència. Institucions que se’ls va passar per alt la gran compra de tones de nitrat que durant mesos feu Anders Behring Breivik o la seva acumulació diverses i sofisticades armes. Cal repensar la seguretat de tots els punts de vista davant la possibilitat real de que la polarització creixent de la societat, el radicalisme virulent que s’ha apoderat d’una part de la societat, que es projecte en l’efervescència electoral dels partits d’extrema dreta populista a Europa, pugui derivar en sortides terroristes personals com la protagonitzada per Anders Behring Breivik.
L’acció d’Anders Behring Breivik és un terrorisme nou. Terrorisme exercit individualment, fonamentat en una vivència radical i extrema d’unes idees i que es signifiquen com antimusulmanes. Per primera vegada, la virulència dels discursos contra l’Islam es manifesta a través d’una acció violència extrema. El terrorisme global actua en aquesta polarització i en aquests paràmetres. Uns paràmetres similars actuen amb els atacs suïcides dels islamistes. L’aparent novetat dels atemptats d’Oslo i Utoya és el perfil del terrorista i les seves motivacions, però tampoc és tant allunyada del perfil de Timothy McVeigh autor de l’atemptat d’Oklahoma City (Estats Units) on moriren 168 persones per explosió d’un camió bomba. Les pautes, ¿les mateixes?, el patró ¿el mateix?. La societat viu en la falsa creença de que el terrorisme només pot ser islamista. Per això, el mateix dia de l’atemptat de Noruega, es sospitava de Al Qaeda o de la implicació de l’islamista radical turc Mulà Krekar fundador del grup islamista radical Ansar al-Islam jutjat actualment a Oslo per terrorisme. Res d’això. Anders Behring Breivik és noruec amb fenotip nòrdic. Un dels seus, ros amb ulls blaus i afable, per això lliure de tota sospita.
La nova realitat és l’enorme inseguretat i risc que vivim. Qualsevol, amb prou capacitat i habilitat, pot embogir i pensar que el terrorisme, fins i tot a partir de la seva immolació, pot contribuir a resoldre el que són els grans problemes de la humanitat segons la seva percepció de la realitat. Hi ha una gran indefensió davant d’aquest terrorisme que es mou fora dels circuits habituals on abunden espies i agents dels serveis d’intel·ligència. Institucions que se’ls va passar per alt la gran compra de tones de nitrat que durant mesos feu Anders Behring Breivik o la seva acumulació diverses i sofisticades armes. Cal repensar la seguretat de tots els punts de vista davant la possibilitat real de que la polarització creixent de la societat, el radicalisme virulent que s’ha apoderat d’una part de la societat, que es projecte en l’efervescència electoral dels partits d’extrema dreta populista a Europa, pugui derivar en sortides terroristes personals com la protagonitzada per Anders Behring Breivik.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada