dijous, 21 d’abril del 2011

Ubi cáritas et amor, Deus ibi est

Jesús és el Crist, l’ungit. A Israel bíblic els ungits eren els encarregats de dur a terme alguna missió divina. Per aquella cultura, els ungits eren els reis, els sacerdots i algun profeta. Però avui, en una societat secularitzada, ¿quins són els ungits?, ¿quins són els cridats a dur la missió divina?.

La litúrgia de Dijous Sant ens dóna prous indicis per respondre a aquesta pregunta. Els diferents textos de la missa de la Cena del Senyor ens ajudaen a comprendre que tots els creients podem formar part d’aquests ungits. Ho som formalment a través dels olis crismals del bateig i de la confirmació, com també ho serem en el darrer moment de la vida. Però també serem ungits amb la missió divina quan estimem. El manament de l’amor, tan commemorat avui quan se’ns recorda l’amor tan gran de Jesús per nosaltres, ens introdueix a la missió divina. Per això, a l’estimar sense condicions esdevenim de nou ungits per dur a terme els plans de Déu. “Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat” (Jn 15,12). Per això, on hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada