divendres, 8 d’abril del 2011

Neoliberalisme i mínim benestar

(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col•lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).

El model d'Estat desregularitzat proposat pel neoliberalisme exigeix la creació d'un sistema de solucions alternatives a la política redistributiva proposada per les opcions socialdemòcrates. Sobre això basti recordar que el neoliberalisme dóna "major importància a reduir els riscos que poden limitar les llibertats i dipositar una major confiança en els mecanismes de mercat per tal de generar el progrés material de la societat. Abans de res, aquesta visió alternativa posaria l'èmfasi en l'establiment de regles de conducta justes per a tots els individus de la societat i es preocuparia menys per la redistribució de la renda resultant, posaria l'èmfasi, dit d'una altra manera, en les regles del joc i no en els resultats, ja que aquests no serien la conseqüència desitjada per cap agència governamental sinó el fruit de la decisions individuals lliurement adoptades, dins de les restriccions imposades per regles de conducta de general acceptació" Feito, J.L. "Competència, mercat i equitat: un debat" Economia nº 9 pàg.16 .)

El liberalisme modern per evitar que pugui ser acusat de despreocupació pels resultats, especialment quan aquests evidencien errors del mercat, o per eludir que puguin ser acusats de desinterès per la justícia, sosté que "qualsevol filosofia política liberal considera que s'ha de garantir una renda mínima a tots aquells individus que per qualsevol raó no l'aconsegueixin participant en el joc del mercat, si bé limitarien aquesta renda a nivells que no suposin eliminar el cost d'oportunitat de no participar al mercat. Hi hauria, potser, més diferència entre les diverses tradicions liberals davant la intervenció per fomentar la igualtat d'oportunitats per mitjans diferents als a dalt assenyalats...I hi hauria unanimitat a considerar dues fonts irreductibles de desigualtats d'oportunitats per als individus: l'atzar i la família" (Feito ,J.L. , 1991 Competència, mercat i equitat: un debat? Economia nº 9, pàg.16).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada