(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual). El model d'Estat propiciat pel neoliberalisme estableix unes noves referències a partir de les quals s'han de formular de nou alguns valors socials. Un d'ells, important pel paper exercit en les societats occidentals durant els anys passats, és el concepte de progrés humà. Per als neoliberals el progrés humà no pot imaginar-se sense l'existència d'un Estat Mínim i una Societat Civil desenvolupada. El progrés consistiria simplement a augmentar les comoditats de les persones i, simultàniament, aconseguir un domini cada vegada major sobre la Naturalesa. Però per afavorir ambdues finalitats no poden prendre's decisions imperatives, doncs amb això s'atemptaria la llibertat humana. El neoliberalisme, per superar l'aparent dilema, confia que el progrés sorgirà com a conseqüència de les múltiples relacions que les persones estableixin entre elles. Relacions generalment complexes, però sempre deduïbles dels desitjos personals de prosperar i enriquir-se. Aquest punt de vista defensa, per exemple, que els polítics, per tal d’afavorir i no entorpir el progrés, han de "garantir l'exercici més ampli possible de les llibertats individuals més àmplies. Entre elles ocupa un lloc principalíssim la lliure disposició de la propietat privada i les consegüents llibertats econòmiques" (Programa 2000 del PSOE. "Evolució i crisi de la ideologia d'esquerres", Segle XXI Editors/Editorial Pablo Iglesias, 1988. pàg.92.) Sobre aquesta qüestió la meva voluntat dialogant descobreix discrepàncies en el si de les famílies liberals. Com en altres qüestions la pluralitat d'opinions permet la trobada dialogal amb els liberals. Dins del propi liberalisme sorgeixen veus temoroses de deixar el progrés en mans del lliure albir de les forces del mercat, sempre guiades per l'afany de lucre personal. De nou és M. Vargas Llosa qui serveix d'exemple d'un liberalisme menys confiat a la mà cega del mercat, diu l'escriptor llatinoamericà: "la mesura del progrés no és el desenvolupament econòmic...sinó l'avanç de la llibertat en tots els camps: econòmic, polític, cultural, institucional, ètic." (Vargas Llosa, M "Karl Popper i el seu temps", Claves nº 10, Març 1991, pàg. 14). Afirmacions totes elles perfectament refrendables des d'altres postures més distants del liberalisme modern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada