Un petit detall circumstancial, més enllà de l’anècdota, revela la peculiar personalitat de l’arquebisbe de Madrid recentment escollit de nou president de la Conferència Episcopal espanyola. El dia abans que el cardenal Rouco pronunciés el discurs inaugural de la plenària dels bisbes espanyols, Benet XVI, adreçant-se als membres del Consell Pontifici per les Comunicacions Socials, parlà dels “nous llenguatges comunicatius”. Entre les dues intervencions hi ha un profunda dissonància. Mentre el Papa parlà de les noves tecnologies de la comunicació en un to positiu, sense negar els dubtes i els problemes associats al seu ús i abús; el cardenal Rouco, que en la seva intervenció en la plenària també parlà de les xarxes socials, enfatitzà aquests riscos per minimitzar els aspectes positius d’aquests nous llenguatges comunicatius.
L’antropologia positiva de Benet XVI contrasta amb la mirada recelosa i temorosa del cardenal arquebisbe de Madrid. Aquestes dues actituds vitals oposades es projecten també amb la seva comprensió de l’Església i de quines han de ser les seves prioritats. Les visions pessimistes impulsen estratègies de confrontació contra quasi bé tothom perquè consideren que són culpables de la decadència de la societat i la crisi eclesial. Benet XVI opta per una altra mirada sobre la mateixa realitat. El Papa, coincidint amb la diagnosi de la situació, propicia anar a trobar i dialogar amb el món a partir de la raó i el seu discurs. És un actitud que contrasta amb la bel·ligerància permanent impulsada pel cardenal Rouco contra tot aquell que no pensa com ell.
La proximitat de la Jornada Mundial de la Joventut ha introduït una relativa sordina als seus pronunciaments per tal de no entorpir les relacions amb el govern i facilitar l’èxit del viatge de Benet XVI a Madrid; però la treva s’acabarà a finals del proper mes d’agost. L’horitzó de les properes eleccions generals tornarà a animar la confrontació d’una part de l’episcopat espanyol amb el govern socialista. Mentrestant, alguns sectors catòlics exploren dia rere dia la possibilitat d’entrar en l’arena política amb un partit catòlic sota la protecció episcopal i emparats per un potent medi de comunicació. L’esperança, les petites espurnes d’esperança, són la renovació que s’ha donat en algunes de les comissions de la Conferència Episcopal. La presència d’alguns bisbes prou diferenciats de la corrent que dóna suport al cardenal Rouco pot ser un bon antídot per evitar antigues confrontacions episcopals. També és positiu que alguns grups i moviments cristians conservadors, com e-cristians i l’Associació Nacioal de Propagandistes, han manifestat la seva oposició a la creació d’un partit catòlic. Caldrà esperar nous esdeveniments.
L’antropologia positiva de Benet XVI contrasta amb la mirada recelosa i temorosa del cardenal arquebisbe de Madrid. Aquestes dues actituds vitals oposades es projecten també amb la seva comprensió de l’Església i de quines han de ser les seves prioritats. Les visions pessimistes impulsen estratègies de confrontació contra quasi bé tothom perquè consideren que són culpables de la decadència de la societat i la crisi eclesial. Benet XVI opta per una altra mirada sobre la mateixa realitat. El Papa, coincidint amb la diagnosi de la situació, propicia anar a trobar i dialogar amb el món a partir de la raó i el seu discurs. És un actitud que contrasta amb la bel·ligerància permanent impulsada pel cardenal Rouco contra tot aquell que no pensa com ell.
La proximitat de la Jornada Mundial de la Joventut ha introduït una relativa sordina als seus pronunciaments per tal de no entorpir les relacions amb el govern i facilitar l’èxit del viatge de Benet XVI a Madrid; però la treva s’acabarà a finals del proper mes d’agost. L’horitzó de les properes eleccions generals tornarà a animar la confrontació d’una part de l’episcopat espanyol amb el govern socialista. Mentrestant, alguns sectors catòlics exploren dia rere dia la possibilitat d’entrar en l’arena política amb un partit catòlic sota la protecció episcopal i emparats per un potent medi de comunicació. L’esperança, les petites espurnes d’esperança, són la renovació que s’ha donat en algunes de les comissions de la Conferència Episcopal. La presència d’alguns bisbes prou diferenciats de la corrent que dóna suport al cardenal Rouco pot ser un bon antídot per evitar antigues confrontacions episcopals. També és positiu que alguns grups i moviments cristians conservadors, com e-cristians i l’Associació Nacioal de Propagandistes, han manifestat la seva oposició a la creació d’un partit catòlic. Caldrà esperar nous esdeveniments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada