(Extracte d’un article publicat amb el títol “Diálogos para un amigo neoliberal” en el libre ““El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris entre parèntesis son notes addicionals a fi de situar el text en el context actual).
El sorgir del pensament neoliberal (com edició revisada i augmentada) va coincidir amb l'aparent esgotament de la teoria socialdemòcrata i l'inici del naufragi del socialisme real i revolucionari. És més, fa l'efecte que els neoliberalismes i neoconservadurismes estaven millor preparats per explicar els nous fenòmens socials i les transformacions de les societats modernes. (Així ho varen entendre bona part de la societat en concedir-li àmplies majories parlamentàries). Avui molts intel·lectuals, polítics i agents culturals s’autoproclamen liberals. (Fins i tot, forces politiques que es presentaven com a barreja genuïna de socialdemocràcia i liberalisme, amb tints de sensibilitat cristiana i hereus del catalanisme polític, sense abandonar aquests darrer matís es troben còmodes en algunes de les revisions dures del liberalisme).
Tal profusió de liberals i de liberalismes aporta molta confusió sobre el que realment és el pensament liberal i el liberalisme. Per això és necessari perfilar els trets més rellevants de les arrels del liberalisme.
Els grans principis del pensament liberal modern se sustenten en la confluència de dos tipus de tradicions: "d'una banda, la tradició del pensament humanista que valora la llibertat, l'autonomia moral i la igualtat bàsica...d'altra banda l'economia política, que suposa que l'ordre econòmic perfecte és el resultat del lliure joc dels individus quan actuen com a agents econòmics" (Quintanilla, M.A. "Socialismo liberal" País 5.XI.90 pág.20) . D'aquesta confluència de tradicions sorgeixen els diferents mons liberals. Per a molts liberals el gran valor de la seva ideologia és "la convergència per construir una doctrina autònoma de la seva interpretació de la llibertat. Aquesta és la seva quintaessencia. El centre de la seva atenció és la persona humana" (Muñoz Peirats,J. "Esos liberales" El País 22.11.1982, pág.11). El nucli principal del liberalisme és la llibertat entesa com:
Llibertat individual i personal. Es tracta d'anteposar front qualsevol altre valor "aquella condició dels homes en la virtut dels quals la coacció que alguns exerceixen sobre els altres queda reduïda, en l'àmbit social, al mínim" (Hayek, F.A. "Los fundamentos de la libertad". Unión Editorial. 1960).
Llibertat política. Es tracta de la possibilitat de triar el propi govern. És més aviat el dret a l'exercici de la sobirania nacional i al determini de la pròpia destinació.
Llibertat interior. D'acord amb F.A.Hayek existeix aquesta llibertat "en la mesura que una persona es guia en les seves accions per la seva pròpia i deliberada voluntat, per la seva raó i permanent convicció més aviat que pels seus impulsos i circumstàncies momentànies. No obstant això, l'oposat a la llibertat interior no és la coacció aliena, sinó la influència d'emocions temporals, la debilitat moral o la debilitat intel·lectual".
El sorgir del pensament neoliberal (com edició revisada i augmentada) va coincidir amb l'aparent esgotament de la teoria socialdemòcrata i l'inici del naufragi del socialisme real i revolucionari. És més, fa l'efecte que els neoliberalismes i neoconservadurismes estaven millor preparats per explicar els nous fenòmens socials i les transformacions de les societats modernes. (Així ho varen entendre bona part de la societat en concedir-li àmplies majories parlamentàries). Avui molts intel·lectuals, polítics i agents culturals s’autoproclamen liberals. (Fins i tot, forces politiques que es presentaven com a barreja genuïna de socialdemocràcia i liberalisme, amb tints de sensibilitat cristiana i hereus del catalanisme polític, sense abandonar aquests darrer matís es troben còmodes en algunes de les revisions dures del liberalisme).
Tal profusió de liberals i de liberalismes aporta molta confusió sobre el que realment és el pensament liberal i el liberalisme. Per això és necessari perfilar els trets més rellevants de les arrels del liberalisme.
Els grans principis del pensament liberal modern se sustenten en la confluència de dos tipus de tradicions: "d'una banda, la tradició del pensament humanista que valora la llibertat, l'autonomia moral i la igualtat bàsica...d'altra banda l'economia política, que suposa que l'ordre econòmic perfecte és el resultat del lliure joc dels individus quan actuen com a agents econòmics" (Quintanilla, M.A. "Socialismo liberal" País 5.XI.90 pág.20) . D'aquesta confluència de tradicions sorgeixen els diferents mons liberals. Per a molts liberals el gran valor de la seva ideologia és "la convergència per construir una doctrina autònoma de la seva interpretació de la llibertat. Aquesta és la seva quintaessencia. El centre de la seva atenció és la persona humana" (Muñoz Peirats,J. "Esos liberales" El País 22.11.1982, pág.11). El nucli principal del liberalisme és la llibertat entesa com:
Llibertat individual i personal. Es tracta d'anteposar front qualsevol altre valor "aquella condició dels homes en la virtut dels quals la coacció que alguns exerceixen sobre els altres queda reduïda, en l'àmbit social, al mínim" (Hayek, F.A. "Los fundamentos de la libertad". Unión Editorial. 1960).
Llibertat política. Es tracta de la possibilitat de triar el propi govern. És més aviat el dret a l'exercici de la sobirania nacional i al determini de la pròpia destinació.
Llibertat interior. D'acord amb F.A.Hayek existeix aquesta llibertat "en la mesura que una persona es guia en les seves accions per la seva pròpia i deliberada voluntat, per la seva raó i permanent convicció més aviat que pels seus impulsos i circumstàncies momentànies. No obstant això, l'oposat a la llibertat interior no és la coacció aliena, sinó la influència d'emocions temporals, la debilitat moral o la debilitat intel·lectual".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada