Algunes cròniques i articles d’opinió sobre les revoltes del nord d’Àfrica, i d’altres països àrabs, empren com a sinònims els termes àrab i musulmà. En alguns moments, sembla que la revolta sigui religiosa, tot i els evidents signes del seu caràcter laic; en altres cròniques queda més ben establert que els manifestants són ciutadans de països àrabs on malgrat la dominància de l’Islam hi ha altres religions amb una relativa presència social. Els manifestants de la plaça de la Llibertat de El Caire han donat evidents mostres del caràcter laic de la protesta. Per exemple, en un moment donat, els cristians coptes explicitaren la seva participació en la revolta al costat d’altres ciutadans que podien ser musulmans o no. En una imatge aèria d’aquesta plaçar es veu com una part dels assistents estan pregant però una part no com a evidència de la pluralitat de sensibilitats mobilitzades contra Mubarek.
La laïcitat, com a principi inspirador de la política representa un progrés que ajudarà a consolidar la democràcia en aquests països. Per les societats europees és una garantia d’estabilitat que aquestes revoltes siguin laiques. Malgrat que algunes formacions islamistes moderades hagin donat suport a les mobilitzacions populars no han volgut, o pogut, tenir un paper rellevant. És sorprenent aquesta secularització de la política en aquests països àrabs; però ben vinguda sigui. Cal assegurar la secularització d’aquestes societats i defensar la laïcitat de les seves estructures polítiques. El model no és Turquia, per més que alguns analistes ho proposin. Ara, quan es possible construir de nou els sistemes polítics d’aquestes països, els demòcrates haurien d’explicitar el valor positiu del respecte a llibertat religiosa i l’enriquiment que representa la diversitat religiosa.
La laïcitat, com a principi inspirador de la política representa un progrés que ajudarà a consolidar la democràcia en aquests països. Per les societats europees és una garantia d’estabilitat que aquestes revoltes siguin laiques. Malgrat que algunes formacions islamistes moderades hagin donat suport a les mobilitzacions populars no han volgut, o pogut, tenir un paper rellevant. És sorprenent aquesta secularització de la política en aquests països àrabs; però ben vinguda sigui. Cal assegurar la secularització d’aquestes societats i defensar la laïcitat de les seves estructures polítiques. El model no és Turquia, per més que alguns analistes ho proposin. Ara, quan es possible construir de nou els sistemes polítics d’aquestes països, els demòcrates haurien d’explicitar el valor positiu del respecte a llibertat religiosa i l’enriquiment que representa la diversitat religiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada