diumenge, 7 de novembre del 2010

Benet XVI i la Sagrada Família. Art, fe i raó

El viatge de Benet XVI per la dedicació de la Sagrada Família ja forma part de la història de Catalunya. Ha estat un dia intens ple d’emocions i sentiments. L’estada del Papa a Barcelona ha enfortit a l’Església catalana. El català ha estat present en tots les diferents intervencions de Benet XVI. Les seves primeres paraules a la Sagrada Família han estat en català i també ha fet servir el català en el seu discurs de comiat. Cal agrair el que Benet XVI ha fet pel català. Gràcies al seu gest, l’Església catalana ha afirmat la seva catolicitat des de la seva identitat particular. En aquest capítol, cal agrair aquelles persones que han fet possible que el Papa parlés en català i, de manera particular, aquelles que han tingut cura de la seva bona pronúncia. Durant aquests anys alguns persones s’han esmerçat, a través de diversos canals, personals o institucionals, per fer arribar a la Santa Seu la informació necessària per donar conèixer la realitat de Catalunya i de la seva Església, lluny de les distorsions que ponien provenir d’alguns indrets de la nostra societat.

La dedicació del temple de la Sagrada Família ha mostrat a tot el món la bellesa d’aquest temple. És una obra d’art plena de teologia. La pròpia teologia esdevé concepte formal de la ma d’un Antoni Gaudí original i creient. Espiritualitat i bellesa s’integren en la Sagrada Família. L’escenari de la basílica de la Sagrada Família ha estat majestuós per acollir un litúrgia sòbria, ben desenvolupada i participada. Tot i que crec que s’hauria d’haver plantejat d’una altra manera la preparació de l’altar després de la seva unció amb l’oli crismal. Sobrava la llarga operació de neteja per unes diligents monges. Era l’únic moment en el qual les dones, llevat el petit moment de les lectures, tenien un paper en la litúrgia. Ha estat un gest desafortunat. La resta ha estat impecable. Una litúrgia acollidora i desenvolupada amb bon ritme. El cant del Virolai per l’escolania de Montserrat ha estat emocionant i també el moment que Benet XVI, tornant de resar l’Angelus, s’ha aturat una llarga estona per escoltar a la mateixa escolania cantant el “Nigra Sum” (Nigra sum, sed formosa, filiae Jerusalem) bellíssim cant de Pau Casals sobre un text del Càntic dels Càntics. Segur que moltes persones ens identificàvem amb el que simbolitzava en aquells moments l’escolania de Montserrat.

L’homilia de la Sagrada Família ha tractat diversos temes. En alguns d’ells, Benet XVI ha afirmat la doctrina tradicional de l’Església en temes per tots coneguts: la família, la vida i la seva concepció. El Papa ha estat coherent amb el seu pensament. S’ha limitat a demanar, en el cas de la família tradicional, aquella constituïda per un home i una dona la seva protecció per part dels poders polítics. No crec que aquesta afirmació pugui ser qüestionada per ningú, fins i tot per aquells que puguin ser partidaris d’altres models de família. El que ha fet Benet XVI ha estat, sense condemnar l’existència d’altres models de família, demanar la protecció pública del model familiar que proposa l’Església catòlica. Sobre el respecte a la vida des de la concepció, un dels altres punts de la seva homilia que ha estat destacat com a suposada crítica al govern, Benet XVI no ha introduït cap novetat. Pot ser l’aspecte més significatiu, per la seva càrrega simbòlic, és que José Bono, President del Congrés de Diputats, màxim representant de la institució que aprovà la llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs, combregà junt amb els altres fidels que omplien la basílica de la Sagrada Família en una eucaristia presidida pel Papa.

Pau i Bé era un eslògan en una pantalla en l’obra del Nen Déu durant la visita de Benet XVI. És un magnífic lema per transmetre al món des de Catalunya el sentit de missió per l’Església catalana. Aquest és la voluntat que ha de presidir el treball dels catòlics catalans després de la força espiritual transmesa per Benet XVI. Per bé que algunes de les seves idees o expressions no hagin estat del tot ben valorades en un primer moment. En un altre post comentaré el que va dir en l’avió d’anada a Santiago. Perquè cal valorar tota la intervenció i només aquelles paraules que han estat destacades pel seu impacte en la memòria històrica de la nostre societat. Ara que Benet XVI ha tornat a Roma ens queda l’evocació de la seva estada com impuls per testimoniar la fe en la nostra societat. Ara, la responsabilitat dels catòlics es saber ser testimonis d’aquesta fe en la societat moderna fent possible allò que Benet XVI ha insistit en diverses ocasions durant aquest viatge: assumir amb valentia els reptes que planteja la modernitat i saber donar-li resposta tendint ponts de diàleg i comprensió. Fe i raó, aquest és el gran debat del nostre temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada