divendres, 8 d’octubre del 2010

Revisitar la política XXVII. L’ètica de la política

Per superar l'escissió ètica de la política cal refundar el sentit moral d'aquesta i recuperar la capacitat moralitzadora de la pròpia militància política. Es tracta de recuperar el vell valor del compromís sociopolítico, com a expressió de responsabilitat personal davant les injustícies de la nostra societat i el sofriment de la humanitat. Si bé la desafecció que produeix la situació política estimula als joves al desànim, això no ha de suposar acceptar la pèrdua de sentit del compromís sociopolític. No es pot reconstruir el nou rostre de la política des de l'allunyament de les realitats socials o desconfiant de les institucions democràtiques. Per a aquesta ocasió són orientadores les referències morals que podem treure de la paràbola del bon samarità. La seva actitud va ser proposada per Jesús com a exemple perquè va tenir compassió de qui estava sofrint i, buscant un sentit pragmàtic al seu gest, va procurar alleugerir les causes del seu dolor. En aquesta paràbola es condensen els missatges que hem d'explicar als homes i dones del nostre temps. El valor del compromís s'ha de prendre com a expressió de la solidaritat cap a els qui es troben sotmesos a qualsevol tipus de sofriment. El nou rostre dels polítics ha d'identificar-se amb la compassió que han sabut mostrar els bons samaritans i samaritanes al llarg de la història salvadora de la humanitat.

Per poder recuperar la credibilitat moral dels partits cal recuperar també la credibilitat moral dels seus militants i dels càrrecs públics. Aquests, en el seu comportament, han de guiar-se pels principis acceptats d'ètica pública. La pròpia conquesta de poder no ha de més una fi en el seu mateix, sinó un mitjà instrumental lloc en funció dels valors que tot polític vol impulsar a través de l'acció política. Moralitzar la política significa adequar els comportaments dels polítics, en totes les seves amplituds, al que la "gent considera admissible en el seu comportament, i el que no" (de Silva, Pedro "Etica i polítics" El País 22 octubre 1993 pàgina 13 i 14). El judici ètic dels polítics s’ha de contrastar tant amb els principis de l'Estat de Dret com amb les conviccions morals de l'opinió pública.

1 comentari:

  1. En aquestes línies vosté proposa un retorn de la política a l'ètica. Però em pregunto si avui en dia això és encara possible.
    A més de les dificultats tradicionals per dur a terme aquesta tasca (sempre ha estat difícil trobar un polític que es deixi guiar sempre per l'ètica i qüasi impossible trobar un filòsof-gobernant)la nostra època deixa de banda el valors morals perquè no s'adeqüen a les idees actuals de canvi constant, actualització i progrés continu. Als polítics els pesa molt una convicció moral. Han de ser com els camaleons; han de canviar segons com canvïi l'opinió pública.
    I això succeeix, segons la meva opinió, perquè es valora la política segons el seus resultats i no segons la coherència interna de les seves decisions. Moltes vegades hem sentit ja dir que no calen més polítics sinó només buròcrates que portin a terme allò que els ciutadans volen. I això és molt greu perquè es manifesta que realment no hi ha gaires diferències entre les ideologies dels diferents partits. Un partit d'esquerres pot prendre mesures de dretes i a l'inversa i al líder polític i al seu partit els sembla normal (és el cas de la política actual del gobern espanyol).
    Crec com vosté que seria desitjable un retorn de la política a l'ètica, pero em pregunto si això és possible perquè sembla que la política s'ha convertit en burocràcia.

    ResponElimina