El Centre d’Estudis Jordi Pujol dedica el seu monogràfic nº 9 del mes d’octubre a analitzar la situació de l’Església catalana avui. Aquest monogràfic comença amb una vídeo-editorial signada pel propi President Jordi Pujol. Es comenta que el clima que avui es respira en el si de la societat és de certa indiferència respecte a l’Església. Jordi Pujol explica l’esforç que suposa ser creient, analitza el desprestigi del cristianisme a Catalunya. Aquesta situació fa que sigui difícil acollir la proposta del cristianisme, però cal seguir treballant perquè la societat en sigui receptora. També comenta que cal partir de l’esperit del Concili Vaticà II per saber connectar de nou amb la societat. Finalment reflexiona sobre la visita del Papa a Barcelona.
Els articles escrits estan signats per Lluís Duch, monjo de Montserrat, Ramon Maria Nogués, escolapi, i Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona. Lluís Duch presenta una diagnosi pessimista de l’estat actual de l’Església catalana, fruit de les expectatives no complertes que havien desvetllat el Concili Vaticà II i la Transició política. Això genera desconfiança. No obstant, les incerteses les incerteses socials, polítiques i religioses de l’hora present han estat l’esperó que ha posat en moviment, ha dinamitzat i ha conferit continguts a la predicació i a l’acció evangèliques. Gosem esperar que, malgrat la desconfiança que l’Església catalana inspira en molts sectors de la nostra societat, el dinamisme evangèlic, potser malgrat ella mateixa, continuarà la seva missió de reconciliació, solidaritat i justícia.
Ramon Maria Nogués comenta que enmig del nou context laic i plural, el repte de l’Església catòlica consisteix a produir una oferta espiritual alliberadora i de qualitat, i recuperar la iniciativa nacional. Església i país són dues instàncies d’identificació que han resultat fonamentals en la història de Catalunya. En el nou context laic i plural es presenta un repte important per a les esglésies: trobar el lloc, primerament, per seguir fent una proposta engrescadora i, en segon lloc, per mantenir la seva identitat no confosa. La societat catalana i les esglésies catalanes tenen un repte important. La societat ha d’aprendre a ser laica i abandonar tant el vell exclusivisme catòlic que la va dominar com l’actitud de revenja i menyspreu que manifesta envers l’església que va tenir el poder. I la societat ha de saber valorar la riquesa d’elements identificatius que una bona adscripció religiosa pot tenir i que podrien ser substituïts per elements més deleteris del que sembla, que passarien a generar un buit de referències gens entusiasmador.
El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, escriu que per contrarestar la secularització que actualment està afectant la societat cal que l'Església impulsi un missatge evangelitzador potent. Presentar aquesta identitat no sempre resulta fàcil, no sols per la indiferència que molts poden manifestar a nivell individual, sinó pel clima dominant que tendeix a posar el benestar i el diner com a primers valors. Presentar aquesta identitat no sempre resulta fàcil, no sols per la indiferència que molts poden manifestar a nivell individual, sinó pel clima dominant que tendeix a posar el benestar i el diner com a primers valors.
És positiu que institucions vinculades al pensament polític i social reflexionin sobre el paper de l’Església catòlica avui. El Centre d’Estudis Jordi Pujol ha mostrat sempre interès pel fenomen religiós. Es freqüent trobar articles sobre aquest tema en la revista VIA, juntament amb iniciatives més estructurades com fou el seminari de l’any passat sobre el paper de les religions en la societat contemporània. Ara, aquest monogràfic dedicat a l’Església catòlica complementa amb encert els treballs anteriors.
Els articles escrits estan signats per Lluís Duch, monjo de Montserrat, Ramon Maria Nogués, escolapi, i Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona. Lluís Duch presenta una diagnosi pessimista de l’estat actual de l’Església catalana, fruit de les expectatives no complertes que havien desvetllat el Concili Vaticà II i la Transició política. Això genera desconfiança. No obstant, les incerteses les incerteses socials, polítiques i religioses de l’hora present han estat l’esperó que ha posat en moviment, ha dinamitzat i ha conferit continguts a la predicació i a l’acció evangèliques. Gosem esperar que, malgrat la desconfiança que l’Església catalana inspira en molts sectors de la nostra societat, el dinamisme evangèlic, potser malgrat ella mateixa, continuarà la seva missió de reconciliació, solidaritat i justícia.
Ramon Maria Nogués comenta que enmig del nou context laic i plural, el repte de l’Església catòlica consisteix a produir una oferta espiritual alliberadora i de qualitat, i recuperar la iniciativa nacional. Església i país són dues instàncies d’identificació que han resultat fonamentals en la història de Catalunya. En el nou context laic i plural es presenta un repte important per a les esglésies: trobar el lloc, primerament, per seguir fent una proposta engrescadora i, en segon lloc, per mantenir la seva identitat no confosa. La societat catalana i les esglésies catalanes tenen un repte important. La societat ha d’aprendre a ser laica i abandonar tant el vell exclusivisme catòlic que la va dominar com l’actitud de revenja i menyspreu que manifesta envers l’església que va tenir el poder. I la societat ha de saber valorar la riquesa d’elements identificatius que una bona adscripció religiosa pot tenir i que podrien ser substituïts per elements més deleteris del que sembla, que passarien a generar un buit de referències gens entusiasmador.
El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, escriu que per contrarestar la secularització que actualment està afectant la societat cal que l'Església impulsi un missatge evangelitzador potent. Presentar aquesta identitat no sempre resulta fàcil, no sols per la indiferència que molts poden manifestar a nivell individual, sinó pel clima dominant que tendeix a posar el benestar i el diner com a primers valors. Presentar aquesta identitat no sempre resulta fàcil, no sols per la indiferència que molts poden manifestar a nivell individual, sinó pel clima dominant que tendeix a posar el benestar i el diner com a primers valors.
És positiu que institucions vinculades al pensament polític i social reflexionin sobre el paper de l’Església catòlica avui. El Centre d’Estudis Jordi Pujol ha mostrat sempre interès pel fenomen religiós. Es freqüent trobar articles sobre aquest tema en la revista VIA, juntament amb iniciatives més estructurades com fou el seminari de l’any passat sobre el paper de les religions en la societat contemporània. Ara, aquest monogràfic dedicat a l’Església catòlica complementa amb encert els treballs anteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada