Dissabte passat assistí a la festa parroquial i a la inauguració de curs de la parròquia ortodoxa de Sant Gregori Palamàs. Per tal ocasió el pare Joan havia convidat al diaca Jovan Milanovic de l’Institut Teològic de Sanit Serge de París a parlar sobre “La importància de la teologia de Sant Gregori Palamàs en el món d’avui”. De l’extensa i interessant dissertació del pare Milanovic sobre la figura de Gregori Palamàs, renovador de la mística i el monaquisme ortodox, voldria aportar algunes de les idees que vaig escoltar.
L’encarnació de Déu no s’esgota en l’Ascensió del Crist, sinó que perdura per la presència del Crist en l’Església a través de la Pentecosta. L’Esperit està entre nosaltres a través de la gràcia i això dóna la vida de gràcia als homes. Cada persona té una energia interior que li aporta el sentit de la seva existència. Aquesta energia interior no és divina, sinó humana. Ella està en l’interior de les persones i és el que ens empeny a buscar la raó de l’existència. La recerca es pot orientar en diverses direccions. L’energia divina es fa present només a través de la gràcia i és la que ens orienta cap a Déu. En aquest cas, aquesta gràcia ens porta a la salvació (estat de bondat).
Déu estima a les persones. El seu amor és per vèncer al pecat i per recordar als homes que la vertadera salvació és no oblidar-lo. Per fer-ho, els individus han de descobrir l’amor que tenen dins seu. En aquest punt es troben l’energia humana i la divina. Per això Déu es feu home. El punt de trobada de les dues energies és l’amor. Les persones tenen la llibertat d’escollir el que volen ser. La vida és una lliure elecció. Perquè l’home pot deixar d’estar orientat cap a l’amor. Mentre Déu no deixa d’orientar el seu amor cap als homes. La vertadera intel·ligència humana és orientar-nos plenament a Déu. L’esperit interior ens ajuda orientar-nos a l’Altre i als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada