La proximitat de les eleccions estimula la creativitat comunicativa i l'enginy alhora de transmetre els missatges. Recentment algun candidat ha vinculat la concessió de subvencions al “Consell Islàmic Català”, com a representant de la comunitat musulmana a Catalunya, al nombre de burques al carrer. “Per cada burca restarem”. A més burques, menys diners. Una mena de carnet de burques per punts. La proposta suggereix varies reflexions.
La primera es purament polític – administrativa. Les institucions publiques haurien de relacionar-se, d’acord a la idea constitucional de cooperació, amb les entitats religioses a traves de convenis i deixar les subvencions de lliure concurrència pel desenvolupament de determinades iniciatives. A mes, el conveni s'hauria de fer per assolir objectius prèviament establerts i de comú acord entre les parts. Efectivament, un d'ells podria ser la qüestió de la burca, però en aquest cas la consecució de l'objectiu afecta a les dues parts. Si una de les parts desconfia de l’altre, no te sentit fer el conveni. El Consell Islàmic Cultural de Catalunya, per analogia als efectes dels acords que l’Estat té amb les confessions religioses, té actualment signat un conveni amb la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat que, segons el que preveu el Dret Administratiu obliga a les dues parts a una sèrie de contraprestacions. Gràcies a aquesta relació s’ha avançat en el camp de la normalització de l’Islam a Catalnunya.
La segona consideració te a veure amb la idea de causalitat continguda en la proposta. Es confia que fent una cosa s’obtindrà un determinat resultat. La complexitat de la realitat apunta en una altre direcció. Els fenòmens socials no són lineals per la qual cosa desvirtuen el principi d’acció reacció. De tal manera que la reducció de l’aportació econòmica seria interpretada com una simple sanció, sense esbrinar per quina raó no s’han assolit els objectius previstos.
La següent consideració es la impertinència de la proposta. La burca no es un problema a la societat catalana. Presentar-lo així és una impostura que pretén centrar en la comunitat musulmana unes preocupacions o temors que l’únic que provoquen recels i suspicàcies i això no es bo per la convivència. És irresponsable escampar sospites de convivència o tolerància que pugui tenir el Consell Islàmic Català sobre les actituds de determinats musulmans. Si la preocupació per la burca manifestada està motivada perquè es considera que aquesta vestimenta atenta la dignitat de la dona, llavors les propostes punitives haurien de prendre més volada ja que la situació de la dona es bastant millorable en altres les religions. Si el problema de la burca és una qüestió d’ordre públic, i no de pràctica religiosa en el sentit més estricte, llavors el tractament a donar és com altres problemes de seguretat ciutadana.
Aquest tipus d’intervencions, fetes probablement amb les millors intencions del mon, corren el perill d’alinear-se, sense voler, amb les actituds que s’està consolidant en la dreta europea de creure que la crítica a l’Islam dóna vots. És cert que la reflexió sobre la burca no comporta cap crítica a l’Islam, però no és menys cert que determinades observacions i propostes activen els mecanismes en que es fonamenten les postures sí critiquen a l’Islam. L'islamofòbia esta latent i es de fàcil acceptació.
Cal combatre l’ús del burca. Ho he dit moltes vegades, però no comparteixo l’estratègia prohibicionista que s'ha apoderat de certa classe política en els termes que ho han expressat fins ara. Perquè, mentre la comunitat musulmana moderada els divendres no tingui lloc on pregar de manera digna, les crítiques genèriques estimulen la radicalització a partir de sentir-se observats i perseguits. A més distracció i entreteniment en aquests temes, el salafisme troba més simpaties. Hauria estar positiu que algunes de les persones partidàries de mesures contundents contra el burca haguessin assistit ahir a la presentació de la “Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius” que ha publicat la Generalitat. En aquest document situa correctament el tema del vel i el burca en el seu context, i es donen unes recomanacions assenyades. Es evident que tothom està contra la burca, el que varia és l’estratègia a seguir per combatre el seu ús. En aquest sentit, en la guia s’argumenten algunes d’aquestes estratègies i es donen raons per admetre l’ús del hiyab en l’àmbit educatiu i prohibir el niqab i el burca.
La primera es purament polític – administrativa. Les institucions publiques haurien de relacionar-se, d’acord a la idea constitucional de cooperació, amb les entitats religioses a traves de convenis i deixar les subvencions de lliure concurrència pel desenvolupament de determinades iniciatives. A mes, el conveni s'hauria de fer per assolir objectius prèviament establerts i de comú acord entre les parts. Efectivament, un d'ells podria ser la qüestió de la burca, però en aquest cas la consecució de l'objectiu afecta a les dues parts. Si una de les parts desconfia de l’altre, no te sentit fer el conveni. El Consell Islàmic Cultural de Catalunya, per analogia als efectes dels acords que l’Estat té amb les confessions religioses, té actualment signat un conveni amb la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat que, segons el que preveu el Dret Administratiu obliga a les dues parts a una sèrie de contraprestacions. Gràcies a aquesta relació s’ha avançat en el camp de la normalització de l’Islam a Catalnunya.
La segona consideració te a veure amb la idea de causalitat continguda en la proposta. Es confia que fent una cosa s’obtindrà un determinat resultat. La complexitat de la realitat apunta en una altre direcció. Els fenòmens socials no són lineals per la qual cosa desvirtuen el principi d’acció reacció. De tal manera que la reducció de l’aportació econòmica seria interpretada com una simple sanció, sense esbrinar per quina raó no s’han assolit els objectius previstos.
La següent consideració es la impertinència de la proposta. La burca no es un problema a la societat catalana. Presentar-lo així és una impostura que pretén centrar en la comunitat musulmana unes preocupacions o temors que l’únic que provoquen recels i suspicàcies i això no es bo per la convivència. És irresponsable escampar sospites de convivència o tolerància que pugui tenir el Consell Islàmic Català sobre les actituds de determinats musulmans. Si la preocupació per la burca manifestada està motivada perquè es considera que aquesta vestimenta atenta la dignitat de la dona, llavors les propostes punitives haurien de prendre més volada ja que la situació de la dona es bastant millorable en altres les religions. Si el problema de la burca és una qüestió d’ordre públic, i no de pràctica religiosa en el sentit més estricte, llavors el tractament a donar és com altres problemes de seguretat ciutadana.
Aquest tipus d’intervencions, fetes probablement amb les millors intencions del mon, corren el perill d’alinear-se, sense voler, amb les actituds que s’està consolidant en la dreta europea de creure que la crítica a l’Islam dóna vots. És cert que la reflexió sobre la burca no comporta cap crítica a l’Islam, però no és menys cert que determinades observacions i propostes activen els mecanismes en que es fonamenten les postures sí critiquen a l’Islam. L'islamofòbia esta latent i es de fàcil acceptació.
Cal combatre l’ús del burca. Ho he dit moltes vegades, però no comparteixo l’estratègia prohibicionista que s'ha apoderat de certa classe política en els termes que ho han expressat fins ara. Perquè, mentre la comunitat musulmana moderada els divendres no tingui lloc on pregar de manera digna, les crítiques genèriques estimulen la radicalització a partir de sentir-se observats i perseguits. A més distracció i entreteniment en aquests temes, el salafisme troba més simpaties. Hauria estar positiu que algunes de les persones partidàries de mesures contundents contra el burca haguessin assistit ahir a la presentació de la “Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius” que ha publicat la Generalitat. En aquest document situa correctament el tema del vel i el burca en el seu context, i es donen unes recomanacions assenyades. Es evident que tothom està contra la burca, el que varia és l’estratègia a seguir per combatre el seu ús. En aquest sentit, en la guia s’argumenten algunes d’aquestes estratègies i es donen raons per admetre l’ús del hiyab en l’àmbit educatiu i prohibir el niqab i el burca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada