La notícia que la Generalitat de Catalunya, el gegant automobilístic xinès Chery i una consultoria formada per socis xinesos i catalans han començat a treballar per fer possible la implantació de la companyia asiàtica a Catalunya és una molt bona notícia. El viatge del President José Montilla ha Xina ha donat un resultat extraordinari. En primer lloc, la implantació d’aquesta fàbrica comportarà entre 9.000 i 11.000 llocs de treball i una inversió que oscil·la entre els 850 i 1.2000 milions d’euros. Aquesta iniciativa representa una injecció d’activitat en un sector, l’automoció, que ha patit durament els reajustaments de la crisi econòmica. Si finalment es materialitza la fabricació dels cotxes Chery a Catalunya representarà un important revulsiu al teixit industrial català. Catalunya no pot renunciar a la seva tradició industrial, forma part de la seva identitat social i política. L’acord assolit pel President José Montilla permet donar una nova passa per refer el productiu català i aconseguir inversions externes que consolidin el teixit industrial català.
A partir d’aquest fet es fa evident que Catalunya no pot oblidar la importància que encara té l’activitat industrial. Si un dels motors de l’activitat econòmica són els nous sectors relacionats amb l’economia del coneixement, no és menys cert que les societats modernes segueixen necessitat de l’activitat industrial. El teixit industrial continua essent vital per la consolidació d’un país. Catalunya no pot pretendre prescindir d’aquest sector. No sembla realista ni aconsellable que un país abandoni l’activitat industrial per centrar el seu desenvolupament en l’economia del coneixement. Alguns profetes econòmics recomanen deixar el hard per quedar-se amb el soft. La deslocalització de l’activitat manufacturera pot ser rendible pels seus promotors, però és un empobriment per la societat que la promou. Perquè a mig termini, els països que avui acullen les fàbriques deslocalitzades aniran incorporant coneixement, de tal manera que els actuals bons auguris per les empreses promotores de la deslocalització es convertiran en mal de caps al comprovar que s’han quedat sense activitat industrial i, previsiblement, sense coneixement.
Estic d’acord amb l’esforç del President José Montilla d’atraure nova activitat industrial a Catalunya perquè les societats segueixen necessitant, a més de coneixement, els productes de l’activitat industrial tradicional. Catalunya necessitat créixer en les empreses de serveis i intensives en coneixement, com també amb empreses que es mouen en paràmetres d’activitat productiva més tradicional o més propera a les evocacions de la societat industrial. Certament que les seves activitats productives han estat renovades per la incorporació de nous sistemes de treball i de producció, però el producte final està ple d’objectes tangibles que han estat fabricats per algú i en algun lloc. Tot pot semblar molt obvi, però existeix un discurs en l’imaginari col•lectiu que sembla proposar que hem d’anar a un model econòmic on a nosaltres ens toca pensar i dissenyar i es altres han de produir. Quan sembla que, per tal d’equilibrar la societat, cal fer les dues coses.
Estic d’acord amb l’esforç del President José Montilla d’atraure nova activitat industrial a Catalunya perquè les societats segueixen necessitant, a més de coneixement, els productes de l’activitat industrial tradicional. Catalunya necessitat créixer en les empreses de serveis i intensives en coneixement, com també amb empreses que es mouen en paràmetres d’activitat productiva més tradicional o més propera a les evocacions de la societat industrial. Certament que les seves activitats productives han estat renovades per la incorporació de nous sistemes de treball i de producció, però el producte final està ple d’objectes tangibles que han estat fabricats per algú i en algun lloc. Tot pot semblar molt obvi, però existeix un discurs en l’imaginari col•lectiu que sembla proposar que hem d’anar a un model econòmic on a nosaltres ens toca pensar i dissenyar i es altres han de produir. Quan sembla que, per tal d’equilibrar la societat, cal fer les dues coses.
Estic d'acord amb el teu parer Jordi el clúster del motor no pot fer-se fonedís, potser el que cal és protegir-se de les deslocalitzacions, és obscè que a les costelles de la inexistència de l'estat del benestar en països d'Àsia o de la Índia i per un sou de misèria es desmantellin empreses que produint al nostre pais segueixen sent rendibles pel sol fet de donar major rendibilitat al capital, el brain work no dóna per tant i dissortadament l'arc mediterràni dista molt de ser l'oasis finès
ResponElimina