divendres, 9 de juliol del 2010

Distorsió dels espais polítics

El panorama polític està molt allunyat dels principis que van animar l'aparició i la consolidació de la democràcia liberal. L'espai polític ja no és el lloc on es confronten i debaten les idees. En el seu lloc han sorgit múltiples escenaris on, a través de diversos acords, es perfilen les grans decisions que afecten a la societat moderna. L'espai polític ha perdut la seva funció de creació de consens social i de recerca de l'interès general. Ja que al costat de l'espai polític existeixen altres àmbits menys transparents a l'escrutini públic on es prenen decisions socialment importants. L'espai públic ja no és l'únic lloc del discerniment polític. Davant la seva debilitat els interessos particulars, una vegada confrontats, es resolen a través d'un complex mecanisme de negociació. J.M. Guéhenno ens adverteix de la possible tornada a l'egoisme polític doncs davant "l’absència d'un principi regulador reconegut per tots com a superior als interessos particulars, la tendència natural és, per a tots, la d'arribar el més lluny en la defensa dels seus interessos. En nom que caldria limitar-se?" (Guéhenno, J.M. . "La fi de la democràcia". Editorial Paidós, Barcelona 1995. pàgina 39). Com a conseqüència d'això es configura un escenari polític on el principi motor de l'acció política no és ja la recerca de l'interès comú o la cooperació per aconseguir-ho, sinó la confrontació de tots contra tots per aconseguir fer pevaler el poder personal davant el poder del veí. La societat es converteix en un mosaic d'interessos particulars sense visió globalitzadora.

La recerca de ràpides majories polítiques ha distorsionat els espais ideològics dels partits, ha provocat la pèrdua de radicalisme d'alguns o la seva accentuació en uns altres. Una de les tendències de les societats avançades actuals és la "desmitologització o pèrdua de força dels estereotips clàssics de dreta i esquerra. Assistim a una minva de les tensions ideològiques i a una flexibilització centrista dels partits a fi d’anar conquistant espai electoral. Això provoca una desradicalització del missatge ideològic" (Oller, D. "Cristians i present polític: una relació conflictiva" a Cristians i Política. II Simposi "Pensament en la FE" Cristianisme i Justícia. Quaderns "Institut de Teologia Fonamental" Barcelona, 1994. pàgina 38) i la devaluació dels elements claus i identificadors de cadascun dels partits polítics. El PSOE ha estat un dels casos més paradigmàtics d'aquesta situació, doncs amb el seu ascens en poder s'ha "trobat en la situació singular d'haver d'exercir alhora de partit de dreta moderada, de centre i d'esquerra, perquè tots els altres partits que haurien d'ocupar aquests espais han passat, passen o passaran per greus crisis internes" (Solé Tura,J. "Una reflexió per a tota l'esquerra" El País 5 Novembre 1986 p. 18.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada