El reguitzell de notícies sobre el vel islàmic integral continua. Cada dia els medis de comunicació recullen alguna iniciativa política a favor de la seva prohibició o parlen del tema. ¿S’ha fet un debat sobre aquesta qüestió?. Personalment crec que hi hagut una extraordinària precipitació. Les encertades paraules del President de la Generalitat no han estat seguides per altres forces polítiques que segueixen veient en aquesta qüestió una oportunitat pel tacticisme polític i el regat curt. La introducció del tema del vel islàmic integral en l’agenda política s’ha fet amb molta frivolitat i sense ponderar les conseqüències que això està tenint en la comunitat dels musulmans catalana. A la societat catalana aniria li aniria bé refredar el tema del vel islàmic integral. Les especulacions tacticistes poden passar una factura massa elevada.
De totes les coses que s’han dit en aquests dies penso que val la pena recollir alguns elements per integrar-los com un actiu de pensament en el futur debat polític sobre el tema del vel integral. La primera consideració a tenir present és no ignorar la marginalitat de l’ús d’aquesta vestimenta. Ara per ara, l’Islam majoritari a Catalunya només fa servir el mocador o hiyab. Això és el que cal defensar i garantir a les dones musulmanes. Aquestes han de sentir-se emparades per les autoritats polítiques i per la societat en el seu ús. Altres variacions en el vel són pures anècdotes i no són representatives del sentir de la comunitat musulmana catalana. L’oposició a altres formes de vel, burka i niqab, bàsicament ha de fer-se perquè aquestes vestimentes no permeten construir una convivència basada en la confiança. La nostra societat desconfia d’una persona que no se li pugui veure les faccions de la cara. Tant és que vagin amb passa muntanyes, vels, cascos de moto o altra roba. La interrelació humana necessita de la comunicació visual. Això és el que la nostra cultura ha entès com a normal. Per això socialment amagar la cara és una senyal d'ocultació, d'invisibilitat i de no integració. Penso que els mateixos musulmans catalans ho creuen. Perquè en els seus països d’origen passa el mateix. Per això, els primers interessat en defensar el mocador i recelar del vel integral ha de ser la comunitat musulmana catalana.
És cert que darrera a l’ús del vel islàmic integral hi ha qüestions culturals, religioses, d’igualtat de gènere o, fins i tot, de seguretat en relació a les garanties d’identificació de les persones que porten aquesta vestimenta. Però totes elles tenen una entitat subordinada a la qüestió que em sembla fonamental: el valor de la confiança per poder conviure com a ciutadans i ciutadanes lliures en una societat oberta. Perquè les altres raons, per les quals també val la pena debatre i lluitar per evitar l’ús del vel integral, són parcials alhora d’interpretar el refús social a aquesta vestimenta. El fet que una persona vagi amb el rostre tapat nega la possibilitat de comunicació amb els altres. Gràcies a la interacció i el coneixement amb els demés les persones esdevenen éssers socials i fonamenten les bases de la convivència. Per poder conviure ha d’haver-hi visibilitat de l’altre.
La confiança per la visibilitat de l’altre és l’argument sòlid per oposar-se a l’ús del vel integral. La comunitat musulmana ha d’assumir aquesta perspectiva a través del convenciment. Per avançar en aquesta línia, cal tot un treball estratègic associat a diverses iniciatives polítiques, socials i culturals en relació a la comunitat musulmana que superen en molt a reduir la qüestió a l’ús del vel integral. Per això el camí escollit pels promotors de les mocions és erroni. Perquè obliden que el repte polític no és la prohibició del vel integral, sinó la construcció a Catalunya d’un Islam coherent amb els patrons occidentals del nostre entorn cultural. La precipitació d’aquests dies pot malmetre el treball pacient fet durant anys en aquesta direcció. A més, apartar-se d’aquesta estratègia, és alimentar les corrents islàmiques que tenen com bandera la no integració i la seva invisibilitat social.
De totes les coses que s’han dit en aquests dies penso que val la pena recollir alguns elements per integrar-los com un actiu de pensament en el futur debat polític sobre el tema del vel integral. La primera consideració a tenir present és no ignorar la marginalitat de l’ús d’aquesta vestimenta. Ara per ara, l’Islam majoritari a Catalunya només fa servir el mocador o hiyab. Això és el que cal defensar i garantir a les dones musulmanes. Aquestes han de sentir-se emparades per les autoritats polítiques i per la societat en el seu ús. Altres variacions en el vel són pures anècdotes i no són representatives del sentir de la comunitat musulmana catalana. L’oposició a altres formes de vel, burka i niqab, bàsicament ha de fer-se perquè aquestes vestimentes no permeten construir una convivència basada en la confiança. La nostra societat desconfia d’una persona que no se li pugui veure les faccions de la cara. Tant és que vagin amb passa muntanyes, vels, cascos de moto o altra roba. La interrelació humana necessita de la comunicació visual. Això és el que la nostra cultura ha entès com a normal. Per això socialment amagar la cara és una senyal d'ocultació, d'invisibilitat i de no integració. Penso que els mateixos musulmans catalans ho creuen. Perquè en els seus països d’origen passa el mateix. Per això, els primers interessat en defensar el mocador i recelar del vel integral ha de ser la comunitat musulmana catalana.
És cert que darrera a l’ús del vel islàmic integral hi ha qüestions culturals, religioses, d’igualtat de gènere o, fins i tot, de seguretat en relació a les garanties d’identificació de les persones que porten aquesta vestimenta. Però totes elles tenen una entitat subordinada a la qüestió que em sembla fonamental: el valor de la confiança per poder conviure com a ciutadans i ciutadanes lliures en una societat oberta. Perquè les altres raons, per les quals també val la pena debatre i lluitar per evitar l’ús del vel integral, són parcials alhora d’interpretar el refús social a aquesta vestimenta. El fet que una persona vagi amb el rostre tapat nega la possibilitat de comunicació amb els altres. Gràcies a la interacció i el coneixement amb els demés les persones esdevenen éssers socials i fonamenten les bases de la convivència. Per poder conviure ha d’haver-hi visibilitat de l’altre.
La confiança per la visibilitat de l’altre és l’argument sòlid per oposar-se a l’ús del vel integral. La comunitat musulmana ha d’assumir aquesta perspectiva a través del convenciment. Per avançar en aquesta línia, cal tot un treball estratègic associat a diverses iniciatives polítiques, socials i culturals en relació a la comunitat musulmana que superen en molt a reduir la qüestió a l’ús del vel integral. Per això el camí escollit pels promotors de les mocions és erroni. Perquè obliden que el repte polític no és la prohibició del vel integral, sinó la construcció a Catalunya d’un Islam coherent amb els patrons occidentals del nostre entorn cultural. La precipitació d’aquests dies pot malmetre el treball pacient fet durant anys en aquesta direcció. A més, apartar-se d’aquesta estratègia, és alimentar les corrents islàmiques que tenen com bandera la no integració i la seva invisibilitat social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada