Sant Jordi

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)


Avui és el meu sant. Festa de Diada, festa grossa. On els sentiments i emocions es confonen amb l’admiració per un poble que sap fer festa treballant. Tenir un nom tan fàcil de recordar fa que sigui felicitat per moltes persones. Moltes gràcies per les atencions rebudes. També tinc molts amics que se n’enduien. Espero poder felicitar-los a tots. Per tot això, el post d’avui és breu, brevíssim. Vull tenir temps per celebrar la festa i fruit de les sensacions de les roses i els llibres que envolten tots els recons de la meva ciutat. Tenir el despatx a la Rambla barcelonina és una avantatja. Estic al centre mateix de la festa. Des dels balcons de la feina veig les riuades de persones que amb dificultats miren els llibres de les parades. Totes porten una rosa a les mans, totes porten la il·lusió del dia en el rostre. És fantàstic veure els nens de les escoles deambular en el centre de la ciutat. En els seus ulls llueixen la fantasia del dia. Visca la Diada. Visca Sant Jordi.