El 27 d’abril és la festa de la Mare de Déu de Montserrat. La gran festa de Montserrat, Montserrat, el monestir, el santuari i la muntanya són unes realitats prou conegudes pels catalans, però cada persona les percep des de les seves pròpies vivències. Les mirades de Montserrat són plurals i diverses.
Montserrat és una realitat viva construïda sobre les evocacions i advocacions de molts catalans. Perquè el que és Montserrat emergeix del record i el present de les persones que al llarg dels anys han estimat i preservat la devoció montserratina. Part de la història d’aquest indret és també memòria de la mil·lenària comunitat benedictina que ha fet d’aquesta muntanya casa seva. Montserrat també forma part de la vida dels pobles que viuen al peu de la muntanya i han viscut de la seva terra.
Montserrat és el que els ulls veuen i el que els cors senten. Montserrat és un santuari de fe. Montserrat és la Moreneta. Montserrat és un espai de sentiments i emocions. Montserrat són els habitants dels municipis que tenen el massís retallat en el seu cel. Montserrat són els homes i dones que treballen perquè aquest paisatge sigui estimat. Montserrat són els monjos de Santa Maria que lloen a la Mare de Déu i les Monges de Sant Benet. La basílica de Montserrat s’omple cada dia de música que acompanyen els cants dels seus visitants en la lloança a la Verge. Música ara potenciada pel nou orgue resultat de generosa aportació de moltes institucions i persones. Gràcies a la seva generositat, la lloança de la comunitat serà plena i sonora, expressió dels joiós esclat dels cors. Montserrat és cultura construïda dia a dia des de l’escriptori monàstic o dels obradors dels seus monestirs. Montserrat és poesia en pedres vives.
Montserrat són moltes mirades a l’exterior i a l’interior. Montserrat és una invitació a la contemplació de la lluminositat del silenci. Montserrat són els seus senders forjats pels anys per persones que treballaven aquesta terra convertits ara en senders que porten al peu de les agulles mil·lenàries. Montserrat és respecte per una muntanya que és estimada. Montserrat és acolliment al qui hi peregrinen per trobar consol. Montserrat són monestirs plens d’esperança i fidels al servei del poble català. Montserrat és el que foren i són els cenobis de Santa Cecília, Santa Maria i Sant Benet.
Montserrat és diàleg i convivència entre la muntanya i el santuari. Aquesta realitat transcendeix la mirada. Montserrat és de tots. Montserrat és un conjunt de vivències, sentiments i emocions transmesos al llarg dels anys. Per això, avui, dia de la Mare de Déu, cal renovar el compromís d’estimar i preservar aquest monestir, aquest santuari i aquesta muntanya perquè les futures generacions puguin fruir d’aquest lloc tan singular de Catalunya. En aquesta festivitat de la Mare de Déu encara són presents les paraules pronunciades pel cardenal Tarcisio Bertone en el concert inaugural del nou orgue: “humanisme i cristianisme es donen les mans per pacificar el cor de les persones i millorar el món on vivim”. Excel·lents paraules per resumir el compromís cristià i social que molts catalans cristians trobem en la comunitat benedictina de Montserrat.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel
Montserrat és una realitat viva construïda sobre les evocacions i advocacions de molts catalans. Perquè el que és Montserrat emergeix del record i el present de les persones que al llarg dels anys han estimat i preservat la devoció montserratina. Part de la història d’aquest indret és també memòria de la mil·lenària comunitat benedictina que ha fet d’aquesta muntanya casa seva. Montserrat també forma part de la vida dels pobles que viuen al peu de la muntanya i han viscut de la seva terra.
Montserrat és el que els ulls veuen i el que els cors senten. Montserrat és un santuari de fe. Montserrat és la Moreneta. Montserrat és un espai de sentiments i emocions. Montserrat són els habitants dels municipis que tenen el massís retallat en el seu cel. Montserrat són els homes i dones que treballen perquè aquest paisatge sigui estimat. Montserrat són els monjos de Santa Maria que lloen a la Mare de Déu i les Monges de Sant Benet. La basílica de Montserrat s’omple cada dia de música que acompanyen els cants dels seus visitants en la lloança a la Verge. Música ara potenciada pel nou orgue resultat de generosa aportació de moltes institucions i persones. Gràcies a la seva generositat, la lloança de la comunitat serà plena i sonora, expressió dels joiós esclat dels cors. Montserrat és cultura construïda dia a dia des de l’escriptori monàstic o dels obradors dels seus monestirs. Montserrat és poesia en pedres vives.
Montserrat són moltes mirades a l’exterior i a l’interior. Montserrat és una invitació a la contemplació de la lluminositat del silenci. Montserrat són els seus senders forjats pels anys per persones que treballaven aquesta terra convertits ara en senders que porten al peu de les agulles mil·lenàries. Montserrat és respecte per una muntanya que és estimada. Montserrat és acolliment al qui hi peregrinen per trobar consol. Montserrat són monestirs plens d’esperança i fidels al servei del poble català. Montserrat és el que foren i són els cenobis de Santa Cecília, Santa Maria i Sant Benet.
Montserrat és diàleg i convivència entre la muntanya i el santuari. Aquesta realitat transcendeix la mirada. Montserrat és de tots. Montserrat és un conjunt de vivències, sentiments i emocions transmesos al llarg dels anys. Per això, avui, dia de la Mare de Déu, cal renovar el compromís d’estimar i preservar aquest monestir, aquest santuari i aquesta muntanya perquè les futures generacions puguin fruir d’aquest lloc tan singular de Catalunya. En aquesta festivitat de la Mare de Déu encara són presents les paraules pronunciades pel cardenal Tarcisio Bertone en el concert inaugural del nou orgue: “humanisme i cristianisme es donen les mans per pacificar el cor de les persones i millorar el món on vivim”. Excel·lents paraules per resumir el compromís cristià i social que molts catalans cristians trobem en la comunitat benedictina de Montserrat.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada