dilluns, 19 d’abril del 2010

Benet XVI i la minoria creativa

Avui fa cinc anys del inici del pontificat de Benet XVI. Un lustre és bon temps per l’anàlisi. Tot i que els pesos de les inèrcies eclesials impedeixen encara tenir la distància suficient per avaluar la dimensió de l’obra de Benet XVI. El balanç és complex, ple d'ambigüitats fruit d'encerts i desconcerts. Els cardenals proposats per Juan Pablo II escolliren a l'únic entre ells nomenat per Pau VI. Feia poc que Josep Ratzinger havia denunciat la “brutícia” i la “supèrbia” presents a l'Església. També va parlar de “traïció”. ¿Va estar la seva elecció condicionada per aquestes paraules?. Ara, amb uns quants anys de perspectiva, sembla que anava molt encertat en el seu pronòstic. És més, dóna la impressió de que les seves actuacions com a prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe estaven fortament condicionades pel govern de Juan Pau II. Primer, com a papa que imprimia un pontificat amb uns eixos molt definits, entre els quals no hi havia lloc per sobre el paper mundà de l’Església, per això la seva política d’ocultació o dissimulació d’alguns problemes, i després per un prolongat eclipsament del seu pontificat.

Benet XVI ha basat el seu pontificat en la centralitat de la paraula de l'Evangeli repensada amb gran rigor intel•lectual. El fruit són tres encícliques i un projecte de compendio doctrinal sobre Jesús. No obstant això, els grans temes que aporten credibilitat a l’Església catòlica semblen no resolts. Nous temes s’han incorporat a l’agenda de l’Església catòlica, però no sempre es tenen clars quin són els referents que cal fer servir per trobar-ne la solució. La diversitat d’aquestes qüestions introdueix una enorme complexitat alhora de cercar-ne solucions. Alguns cops, l’únic camí per avançar és aplicar idees renovadores. Però la cúria vaticana és lenta als canvis, no facilita la transformació de l’Església. El Papa, en més d’una ocasió s’ha referit a aquestes dificultats. Benet XVI ha volgut que l’Església tornes a ser “sal de la terra” davant dels reptes del segle XXI a partir de posar en pràctica la idea de la comunitat eclesial “com a minoria creativa”. Però, dóna la impressió que no ha pogut anar massa lluny. Davant d’algunes qüestions era evident la soledat del Papa.

Benet XVI ha volgut conjuminar fe i raó però s'ha trobat amb molts esculls. Uns atribuïbles a les seves actuacions, uns altres no resolts per els qui haurien de ser els seus fidels col·laboradors. ¿Serà el llegat de Benet XVI un nou Concili?. Intueixo que organitzar un Concili no és una tasca fàcil. El gran nombre de bisbes dificulta una bona organització d’un esdeveniment d’aquest tipus i provoca uns costos molt elevats. Però el que és evident és que el pontificat de Benet XVI introdueix una nova dinàmic eclesial molt introspectiva que només pot resoldre’s amb una consulta col•legial sobre per cap on cal avançar i com fer-ho. Kyrie Eleison.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada