En situacions de catàstrofe, emergència, urgències o avaries de massiva afectació sempre es critica el mateix: la desinformació. Molts ciutadans s’han queixat que ahir varen estar poc informats dels problemes ocasionats per la nevada. Deu ser així, perquè si aquestes persones tenien aquesta percepció vol dir que hi en alguns moments la informació no ha fluït amb tota la rapidesa que els fets exigien. Sense negar aquesta evidència, volia destacar la bona comunicació feta per emergencies.cat a través de la xarxa social Twitter. Cal felicitar els responsables d’aquesta iniciativa perquè la informació es donava de forma puntual, concisa i clara. Per raons personals havia de saber puntualment l’estat de l’accessibilitat en certs indrets i gràcies al Twitter estava informat al minut. Tot va anar bé fins quan vaig arribar a casa meva. Visc al barri del Guinardó de Barcelona i allí, hi ha greus deficiències de cobertura de Telefònica, operador en el qual tinc la connexió del mòbil. Si no fos per aquesta denunciable deficiència, que diu molt poc en favor d’aquest operador, l’ús de la xarxa social Twitter hauria estat un bon exemple de la seva utilitat per transmetre informació en moments d’emergència.
Per altre part, alguns medis de comunicació han demostrat com, en situacions com les d’ahir, gestionar imaginativament tots els canals comunicatius. Durant aquests episodis les persones exigeixen una informació veraç i puntual. Els sistemes comunicatius tradicionals són útils en aquests situacions si saben incorporar la rapidesa informativa aportada per canals informatius més informals: informadors anònims, missatges telefònics, xarxes socials, iniciatives informatives participatives, etc.. La confluència de sistemes formals i informals de comunicació pot permetre als responsables públics de gestionar les emergències d’informar amb celeritat als ciutadans. La millor manera de superar la sensació d’abandonament que algunes persones poden tenir en aquestes situacions és transmetre informació continuada sobre el que està passant i, al mateix temps, comunicar que hi ha persones que estan preocupades per la seva situació i que treballen per aportar-hi solucions. Això és comunicació de proximitat. Perquè saber que hi ha algú que se’n fa càrrec dóna tranquil·litat.
Per altre part, alguns medis de comunicació han demostrat com, en situacions com les d’ahir, gestionar imaginativament tots els canals comunicatius. Durant aquests episodis les persones exigeixen una informació veraç i puntual. Els sistemes comunicatius tradicionals són útils en aquests situacions si saben incorporar la rapidesa informativa aportada per canals informatius més informals: informadors anònims, missatges telefònics, xarxes socials, iniciatives informatives participatives, etc.. La confluència de sistemes formals i informals de comunicació pot permetre als responsables públics de gestionar les emergències d’informar amb celeritat als ciutadans. La millor manera de superar la sensació d’abandonament que algunes persones poden tenir en aquestes situacions és transmetre informació continuada sobre el que està passant i, al mateix temps, comunicar que hi ha persones que estan preocupades per la seva situació i que treballen per aportar-hi solucions. Això és comunicació de proximitat. Perquè saber que hi ha algú que se’n fa càrrec dóna tranquil·litat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada