Dimarts passat la borsa espanyola tingué una davallada inesperada i, aparentment, inexplicable. Els analistes financers no saberen identificar la raó d'aquest comportament. La única explicació plausible era una deriva psicològica que havia provocat una momentània pèrdua de confiança en els inversors. Aquesta circumstancia em transporta a una conversa que vaig sentir a un petit empresari, ja fa anys, crec que era a inicis dels 90, deia als seus directius: "no hem de parlar de crisi, perquè al final vindra". Des de llavors he mantingut viva en el record aquesta anècdota.
No li mancava raó a aquest empresari. En tota crisi, o en el comportament de la borsa abans d’ahir, hi ha un component més psicològic del que ens pensem. Sobretot, les persones que provenim d'una comprensió cartesiana dels fenòmens, on tot sembla estar guiat per una relació causa efecte lineal i tot s’ha de poder explicar des del raonament precís. Però la complexitat de les societats de la segona modernitat descriuen un panorama menys lineal i més obert. Raó i sentiments permeten explicar molts comportaments; la raonabilitat dels fets es complementa amb el seu enigma i les aproximacions mes psicològiques. Ara estem en un moment on tot això es fa mes evident.
Vull acabar aquest comentari reproduint un fragment d'un magnífic article del professor d’economia política a la Universitat de Harvard Benjamin Friedman, “El fracàs de l’economia i dels economistes” publicat a la revista VIA de la Fundació Jordi pujol. En aquest article es parla de la importància dels aspectes psicològics en l'actual crisi econòmica. Friedman cita una referència dels economistes George Akerlog i Robert Shiller per argumentar que el que falta “en la visió del món dels economistes d’avui és una atenció suficients als animals esperits, entenent per animal spirits els elements psicològics i, fins i tot, irracionals que figuren d’una manera important en molts altres aspectes coneguts de les eleccions i els comportaments personal, i que, segons opinen, també impregnen el comportament econòmic”.
No li mancava raó a aquest empresari. En tota crisi, o en el comportament de la borsa abans d’ahir, hi ha un component més psicològic del que ens pensem. Sobretot, les persones que provenim d'una comprensió cartesiana dels fenòmens, on tot sembla estar guiat per una relació causa efecte lineal i tot s’ha de poder explicar des del raonament precís. Però la complexitat de les societats de la segona modernitat descriuen un panorama menys lineal i més obert. Raó i sentiments permeten explicar molts comportaments; la raonabilitat dels fets es complementa amb el seu enigma i les aproximacions mes psicològiques. Ara estem en un moment on tot això es fa mes evident.
Vull acabar aquest comentari reproduint un fragment d'un magnífic article del professor d’economia política a la Universitat de Harvard Benjamin Friedman, “El fracàs de l’economia i dels economistes” publicat a la revista VIA de la Fundació Jordi pujol. En aquest article es parla de la importància dels aspectes psicològics en l'actual crisi econòmica. Friedman cita una referència dels economistes George Akerlog i Robert Shiller per argumentar que el que falta “en la visió del món dels economistes d’avui és una atenció suficients als animals esperits, entenent per animal spirits els elements psicològics i, fins i tot, irracionals que figuren d’una manera important en molts altres aspectes coneguts de les eleccions i els comportaments personal, i que, segons opinen, també impregnen el comportament econòmic”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada