dissabte, 19 de setembre del 2009

Missa rociera a Montserrat

Avui he tingut l’oportunitat d’assistir a la missa que les Hermandades Rocieras celebren cada any a Montserrat per iniciativa de la FECAC. Ha estat una bona ocasió per copsar la significació social i cristiana que tenen aquestes Hermandades que mouen a molts catalans d’origen andalús. El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en les seves paraules d’acolliment de les Hermandades, ha destacat el valor simbòlic que té per la fe d’aquests grup la trobada de la Mare de Déu de las Hermandades, la Blanca Paloma, amb la Verge Bruna de Montserrat. Dues verges, una sola fidelitat i una sola fe. Aquesta trobada és, sens dubte, una fusió de fes que porten a aquestes persones asentir-se membres actius de la comunitat catalana des de la vivència respectuosa a la seves identitats d’origen expressades ara en un nou context cultural. En aquest sentit cal destacar que, en la nombrosa ofrena floral feta durant l’ofertori, cada ram de flors portava destacat un llaç amb la senyera. L’única senyera que es veia de forma destacada. Un altre exemple del lligam de les Hermandades Rocieras amb Catalunya fou el virolai cantat amb l’harmonia de les cançons que omplen les marismes d’Huelva durant la Pentacosta. Certament, mai m’havia sentit impel·lit a picar de mans al cantar el Virolai.

L’Abat de Montserrat ha destacat el sentit que té la paraula Hermandad en un moment com l’actual. El concepte de Hermandad s’asocia a germanor i solidaritat, valors molt necessaris avui per sortir del greu moment de crisi econòmica. Es tracta de projectar el valor que anima a aquests grups cristians al conjunt de la societat. Las Hermandades, digué l’Abat de Montserrat, són un bon exemple de les virtuts que els cristians poden aportar a una societat que intenta trobar respostes solidàries a la crisis. Felicitats a les Hermandades Rocieras. Que per molts anys puguem seguir pujant a Montserrat per celebrar aquesta missa Rociera i omplir de nou la basílica amb els pendons de les confraries amb les seves ensenyes de la “Sin Pecado”.

3 comentaris:

  1. fantàstica fusió de cultures, catalana i andalusa.jaume

    ResponElimina
  2. Como rociera, de siento muy orgullosa de que los catalanes, puedan valorar, que tambien sabemos homenajear a la Virgen Moreneta,ya que una sola madre.Nos mueve la fé no buscamos diferenciarnos,pero está claro que nuestra veneración a Maria Santisima del Rocio, la llevamos en lo más profundo de nuestras raizes cristianas,si distinciones de colores, tambien sabemos llevar con dignidad la bandera de esta tierra;que es Cataluña.

    ResponElimina
  3. Desde Terrasa digo, que me siento muy orgullosa de sentirme rociera de la Hermandad de mi ciudad.Las culturas tienen que ayudarnos a crecer y unir como personas.Ni los andaluces son...nilos catalanes son...todos somos iguales. VIVA LA VIRGEN DEL ROCIO!!!

    ResponElimina