diumenge, 13 de setembre del 2009

Ètica civil i ètica religiosa III

La construcció de l'ètica civil és un deure i una responsabilitat de la societat civil. L’elecció del que s’ha de considerar com més positiu per a la realització del ben comú ha de ser generat per la societat. No és competència de l’Estat. L’ètica civil no es pot deduir, com pretén el positivisme jurídic, del procés formal de la creació de les lleis. Les lleis, per més democràtiques que siguin, tenen necessitat d’un fonament ètic més enllà dels seus procediments formals. No és suficient la idea de legitimitat ètica proposada per Thomas Hobbes en la seva obra Leviatán de que és l'autoritat i no la veritat qui fa la llei, “auctoritas, non veritas, facit legem”.

On resideix el fonament moral de les decisions preses en seu parlamentària? L'alternativa a la visió del positivisme jurídic no és el Dret Natural tal com insisteix bona part de la Doctrina Social de l'Església. El camí plausible és la denominada ètica civil que emergeix del sistema d'ètiques particulars pròpies del pluralisme social. L'ètica civil o l'ètica de mínims és el patrimoni ètic que han de compartir tots els membres de la societat. Acceptant que cap tradició de pensament o religiosa considera que els seus adeptes o fidels s’han de regir només per això, sinó per l'ètica de màxims pròpia del grup al fet que pertanyen.

L’Estat, guiat pel seu desig de construir el ben comú, ha d'integrar en l'ordenament jurídic, la síntesi consensuada dels valors i comportaments aportats per la societat civil. Dintre d'aquest marc de diàleg la tradició religiosa cristiana, al costat d'altres religions, han de fer presents amb decisió i claredat els seus valors i principis. En aquest esforç de construir l'ètica civil integrada com part del ben comú, les formes són importants. Qui participi en aquest diàleg sobre valors i principis han de comprendre que les seves aportacions són sempre propostes sotmeses a un escrutini compartit amb altres punts de vista.

En aquest diàleg sobre valors i principis cada tradició religiosa i de pensament participants aportarà aquelles consideracions derivades de les seves fes i creences. Indudablement, l'Església catòlica aportarà la seva visió de com ha de ser l'ordenament de la societat. És evident que els catòlics ha de presentar la seva opció radical a favor de la dignitat i el valor de la persona, de tal manera que és la persona la mesura o referència crítica per definir el que s’ha de considerar com bé comú. La majoria de religions tenen la seva centralitat ètica en la persona. Per això, les aportacions de les religions són essencials per mantenir viva l’atenció vers els valors que defineixen la dignitat humana. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la principal aportació que poden fer les religions, dintre del marc de la laïcitat de l'Estat, a la construcció dels valors ètics comuns.

Els valors específics que la tradició cristiana entreveu com la concreció de la dignitat humana estan relacionats amb la llibertat i el seu exercici; la veritat i la garantia de poder-la proclamar; la lluita per la justícia i la pau; el respecte a la pluralitat i la diversitat; la llibertat de consciència i la responsabilitat en l'exercici de la llibertat; i una concepció de la humanitat vinculada al Déu que defensa el sentit més ple del que es la persona. En definitiva, l'amor que, en la seva dimensió de caritat política, ha d'inspirar la convivència social base comuna de l’ètica civil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada