Crear seguretat càlida i educar ciutadans actius
¿Com pot contribuir el fet religiós a crear avui capital social? . Els estudis efectuats entorn de les relacions entre religió i capital social identifiquen quatre nivells en relació amb la funció social de la religió: nivell territorial; nivell de l'espai social; nivell de la governabilitat i nivell de l'espai públic. El governant ha de prestar atenció a cadascun d’aquests nivells perquè entorn a ells es relacionarà amb les institucions i les comunitats de fe.
Un primer nivell es el territorial. Les comunitats de fe tenen bàsicament una realitat territorial en la qual desenvolupen la seva activitat. Les comunitats més consolidades acostumen a disposar de centres de culte integrats dintre la xarxa urbana. La majoria de centres de culte de les confessions religioses assumeixen el paper social de crear vincles de relació i d'interacció entre els membres de la comunitat de creients. En molts casos la celebració del culte és la porta d'entrada per a la creació d'una xarxa relacional. Aquests espais proporcionen seguretat càlida als seus membres quan ells poden compartir les seves inquietuds, trobar una resposta a les seves necessitats i sentir-se protegits d'un entorn que sovint es percep hostil. Des del centre de culte la comunitat de fe presta serveis a la societat i té una presència social.
Un altre nivell de funció social de les religions és l’espai social. Les comunitats de fe són també àmbits on, a partir de les relacions personals, es fomenten xarxes socials obertes. Els centres de culte són espais on els membres de la comunitat, a més de celebrar la seva fe, estableixen i consoliden vincles socials. En algunes ocasions, aquestes relacions queden limitades a l'àmbit de la comunitat local; però en altres circumstàncies les relacions es donen entre diverses comunitats que comparteixen la mateixa fe o, en altres ocasions, les relacions s'estableixen per la participació activa de la comunitat de fe en xarxes creades per altres entitats socials. Amb això eduquen la capacitat associativa dels seus membres i actuen com punts d'atracció social. També afavoreixen l’associacionisme i les relacions. La teologia de moltes tradicions religioses fomenta la vivència comunitària de la fe i el compromís social, factors que enriqueixen el capital social. Aquesta dimensió és útil avui per a afavorir la capacitat relacional de les persones, en un context dominat per l'individualisme i l'aïllament associatiu.
Un altre nivell d’interès social de les tradicions està relacionat amb la governabilitat de la societat. Les comunitats de fe participen en la governabilitat de la societat des de diversos nivells de responsabilitat. Algunes, les menys, tenen la capacitat d'incidir directament en el desenvolupament de la política global. Les comunitats de fe, com grup d'interès particular, poden participar activament en molts dels diferents nivells de governabilitat d'un territori. Les comunitats de fe poden participar directament en la definició de les polítiques públiques i incidir en la manera com s'apliquen. Un altre camp d’activitat és incidir en la cohesió social a través de programes específics, alguns d'ells, concertats amb les autoritats públiques. Una altra contribució de les comunitats de fe a la governabilitat és la seva implicació en la defensa de la diversitat cultural i el pluralisme social. Finalment, les comunitats de fe serveixen per enfortir la vida social de les realitats urbanes.
El darrer nivell és l’espai públic. Un dels trets característics del moment present és la progressiva debilitat de l'espai públic i la pèrdua d'interès de la ciutadania per la cosa pública. En aquest context, les comunitats de fe es perceben com unes institucions poden contribuir a regenerar el sentit de l'espai públic. Els imperatius morals presents en moltes d'aquestes comunitats poden ser decisius per a motivar als seus feligresos a establir estratègies de tornar a legitimar el valor de l'espai públic com a lloc on establir els acords cívics i de convivència. L'activisme social i el compromís solidari d'aquestes entitats religioses pot ser útil per a promoure àmbits de participació política entorn a temes que preocupin als ciutadans.
Les religions, especialment contribueixen a descobrir uns valors comuns presents en el substrat de la política. Aquests són els valors que cal reivindicar per recuperar la significació de l’acció política. Les tradicions religioses poden aportar valors com la compassió i l'amor al proïsme; el perdó, la reconciliació i la pacificació; la justícia; l'esperança i d’altres. Aquests valors poden integrar-se amb harmonia amb els valors proposats des de altres visions no religioses.
Un primer nivell es el territorial. Les comunitats de fe tenen bàsicament una realitat territorial en la qual desenvolupen la seva activitat. Les comunitats més consolidades acostumen a disposar de centres de culte integrats dintre la xarxa urbana. La majoria de centres de culte de les confessions religioses assumeixen el paper social de crear vincles de relació i d'interacció entre els membres de la comunitat de creients. En molts casos la celebració del culte és la porta d'entrada per a la creació d'una xarxa relacional. Aquests espais proporcionen seguretat càlida als seus membres quan ells poden compartir les seves inquietuds, trobar una resposta a les seves necessitats i sentir-se protegits d'un entorn que sovint es percep hostil. Des del centre de culte la comunitat de fe presta serveis a la societat i té una presència social.
Un altre nivell de funció social de les religions és l’espai social. Les comunitats de fe són també àmbits on, a partir de les relacions personals, es fomenten xarxes socials obertes. Els centres de culte són espais on els membres de la comunitat, a més de celebrar la seva fe, estableixen i consoliden vincles socials. En algunes ocasions, aquestes relacions queden limitades a l'àmbit de la comunitat local; però en altres circumstàncies les relacions es donen entre diverses comunitats que comparteixen la mateixa fe o, en altres ocasions, les relacions s'estableixen per la participació activa de la comunitat de fe en xarxes creades per altres entitats socials. Amb això eduquen la capacitat associativa dels seus membres i actuen com punts d'atracció social. També afavoreixen l’associacionisme i les relacions. La teologia de moltes tradicions religioses fomenta la vivència comunitària de la fe i el compromís social, factors que enriqueixen el capital social. Aquesta dimensió és útil avui per a afavorir la capacitat relacional de les persones, en un context dominat per l'individualisme i l'aïllament associatiu.
Un altre nivell d’interès social de les tradicions està relacionat amb la governabilitat de la societat. Les comunitats de fe participen en la governabilitat de la societat des de diversos nivells de responsabilitat. Algunes, les menys, tenen la capacitat d'incidir directament en el desenvolupament de la política global. Les comunitats de fe, com grup d'interès particular, poden participar activament en molts dels diferents nivells de governabilitat d'un territori. Les comunitats de fe poden participar directament en la definició de les polítiques públiques i incidir en la manera com s'apliquen. Un altre camp d’activitat és incidir en la cohesió social a través de programes específics, alguns d'ells, concertats amb les autoritats públiques. Una altra contribució de les comunitats de fe a la governabilitat és la seva implicació en la defensa de la diversitat cultural i el pluralisme social. Finalment, les comunitats de fe serveixen per enfortir la vida social de les realitats urbanes.
El darrer nivell és l’espai públic. Un dels trets característics del moment present és la progressiva debilitat de l'espai públic i la pèrdua d'interès de la ciutadania per la cosa pública. En aquest context, les comunitats de fe es perceben com unes institucions poden contribuir a regenerar el sentit de l'espai públic. Els imperatius morals presents en moltes d'aquestes comunitats poden ser decisius per a motivar als seus feligresos a establir estratègies de tornar a legitimar el valor de l'espai públic com a lloc on establir els acords cívics i de convivència. L'activisme social i el compromís solidari d'aquestes entitats religioses pot ser útil per a promoure àmbits de participació política entorn a temes que preocupin als ciutadans.
Les religions, especialment contribueixen a descobrir uns valors comuns presents en el substrat de la política. Aquests són els valors que cal reivindicar per recuperar la significació de l’acció política. Les tradicions religioses poden aportar valors com la compassió i l'amor al proïsme; el perdó, la reconciliació i la pacificació; la justícia; l'esperança i d’altres. Aquests valors poden integrar-se amb harmonia amb els valors proposats des de altres visions no religioses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada