Un cop vaig preguntar a un periodista, que en aquells moments escrivia al diari “ La Razón” per quin motiu sortia aquest periòdic, ja que em semblava que el comproven poques persones. L’explicació donada fou simple: la raó de “La Razón” era poder sortir cada dia en el recull de premsa dels centres oficials. Poc importava, així se’m digué, si el públic el comprava o no. Avui, he comprovat la certesa d’aquesta observació. En un recull de premsa he vist el gran titular d’una notícia d’ahir: “Vivimos una oleada de anticatolicismo feroz”.
L’anàlisi de la notícia posa de nou en relleu el tractament sensacionalista que alguns diaris donen a fonts d’informació poc contrastades o profundament esbiaixades o manipuladores de l’opinió pública. Si l’altre dia vaig criticar en un altre post la frivolitat del setmanari “Alfa y Omega” i la imprudència de l’ABC en relació a una notícia manipulada; avui cal objectar que el diari “La Razón” es fa ressò d’un estudi publicat per l’Observatori de Antidifamación Religiosa. Segons aquest observatori a Espanya hi ha una campanya organitzada per persones i institucions públiques (alguns partits polítics, ministres i sentències judicials) contra l’Església catòlica. I el resultat d’aquesta campanya es que “el ciudadano español sufre una presión que lleva a odio a la Iglesia católica” Segons Antonio Alonso, president d’aquest observatori, “se fomenta el odio a la fe”.
Notícies com aquesta no ajuden a crear el clima adequat per treure el fet religiós de la confrontació social. Al contrari, sembla que busquin propiciar-la. Sorprenentment, hi ha persones instruïdes que es creuen plenament aquests informacions perquè confirmen el que ja consideren prèviament cert. La llibertat d’expressió permet que tothom pugui expressar-se, però el que no contempla aquest dret, ni ho pot fer-ho, és modular l’ètica en el seu exercici. Amb encert, el control moral d’aquesta llibertat recau en les persones o institucions que l’exerceixen. Per això cal se responsable alhora d’exercir aquest dret, tant aquells que estan a favor de la religió com aquelles que n’estan en contra. Les pintades de “La Gallinaire” i els titulars estridents de “La Razón” demostren que al nostre país hi ha persones obsessionades a atiar els odis entorn al fet religiós. Aquest no és el camí. Es pot discrepar tot el que es vulgi, però per fer-ho ni cal embrutar les parets o impedir l’exercici d’un dret, ni cal manipular la informació.
L’anàlisi de la notícia posa de nou en relleu el tractament sensacionalista que alguns diaris donen a fonts d’informació poc contrastades o profundament esbiaixades o manipuladores de l’opinió pública. Si l’altre dia vaig criticar en un altre post la frivolitat del setmanari “Alfa y Omega” i la imprudència de l’ABC en relació a una notícia manipulada; avui cal objectar que el diari “La Razón” es fa ressò d’un estudi publicat per l’Observatori de Antidifamación Religiosa. Segons aquest observatori a Espanya hi ha una campanya organitzada per persones i institucions públiques (alguns partits polítics, ministres i sentències judicials) contra l’Església catòlica. I el resultat d’aquesta campanya es que “el ciudadano español sufre una presión que lleva a odio a la Iglesia católica” Segons Antonio Alonso, president d’aquest observatori, “se fomenta el odio a la fe”.
Notícies com aquesta no ajuden a crear el clima adequat per treure el fet religiós de la confrontació social. Al contrari, sembla que busquin propiciar-la. Sorprenentment, hi ha persones instruïdes que es creuen plenament aquests informacions perquè confirmen el que ja consideren prèviament cert. La llibertat d’expressió permet que tothom pugui expressar-se, però el que no contempla aquest dret, ni ho pot fer-ho, és modular l’ètica en el seu exercici. Amb encert, el control moral d’aquesta llibertat recau en les persones o institucions que l’exerceixen. Per això cal se responsable alhora d’exercir aquest dret, tant aquells que estan a favor de la religió com aquelles que n’estan en contra. Les pintades de “La Gallinaire” i els titulars estridents de “La Razón” demostren que al nostre país hi ha persones obsessionades a atiar els odis entorn al fet religiós. Aquest no és el camí. Es pot discrepar tot el que es vulgi, però per fer-ho ni cal embrutar les parets o impedir l’exercici d’un dret, ni cal manipular la informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada