dimarts, 9 de juny del 2009

Política i esperança

La important abstenció de les eleccions europees i l’anàlisi dels missatges electorals m’han fet pensar sobre les limitacions de l’acció política. El pes del present pesa. El tacticisme s’imposa a l’estratègia; el present nega el futur; i la necessitat de consolidar els espais de govern resta frescor a la proposta utòpica. Mentrestant, les persones segueixen buscant els sentits de la seva vida i els problemes socials reclamen veus portadores d’esperança. L’agitació política mobilització a una part de la ciutadania; mentre l’altra part en resta espectadora. A Europa, l’extrema dreta proposa velles solucions.

¿Cóm tornar el interès per la política?. Em permeto donar algunes idees deslligades. En primer lloc, els polítics haurien de donar confiança als ciutadans per derrotar la por a les incerteses del futur. Cal vèncer la por. El camí comporta assumir que els ciutadans són intel·ligents i poden construir un futur diferent si tenen els mitjans per fer-ho. Però cal una condició prèvia per encetar aquest camí. En la política s’ha de parlar també d'idees, valors, actituds, emocions i sentiments. En segon lloc, la política necessita recuperar una dimensió espiritual. La política ha d’aportar esperança als ciutadans. En aquest camp, les tradicions religioses poden aportar la seva mirada esperançada. La política laica ha de saber incorporar l’esperança creient.

La política ha de saber transcendir els límits del present i convocar a les persones a construir i compartir el somni d’un futur millor. No pot haver-hi l’acceptació resignada, o fatalista de la realitat. L’error dels missatges electoral que criden a la por, és que les persones ja estam prou espantades per la proximitat del present. La fi de la modernitat ha eliminat el mite del progrés, però les persones segueixen mirant l’horitzó en recerca de respostes. La recerca de respostes és un motor de canvi i de transformació. És un somni col·lectiu que no es pot construir a partir de l’ampliació sense fi de les llibertats individuals. Cal una aposta política per la joia de pensar que té sentit creure en el futur. Els polítics han de saber fonamentar les raons per tal que la ciutadania es sentir esperançada. L'acció política té també un component de transcendència de la realitat.

Els polítics, en definitiva, haurien de saber explicar a la societat amb un llenguatge comprensible que sempre hi ha una resurrecció després de la creu. Només des del convenciment que això ha de ser així, serà possible que la política torni a recuperar un espai en la vida de les persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada