dilluns, 8 de juny del 2009

L’aportació política del fet religiós III

Garantir, promoure i facilitar la llibertat religiosa

Els governants han garantir: “la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei”. Aquesta afirmació constitucional obliga, en primera instància, a defensar i promoure la llibertat religiosa i els drets associats; però, en un segon moment, com passa amb altres drets fonamentals, faculta als governs a remoure aquells obstacles que directament impedeixen el seu ple exercici. Altres preceptes constitucionals emparen l’ús de mesures discriminatòries positives per afavorir l’exercici dels drets fonamentals.

Un dels aspectes que condiciona l’exercici de la llibertat religiosa és, sense dubte, l’obertura de centres de culte per algunes confessions religioses. Cal evitar qualsevol planificació urbanística que pugui comportar, en relació a la ubicació dels centres de culte, una segregació en la trama urbana. Aquest problema és manifesta de forma dramàtica en la gestió dels espais dels centres de culte musulmà. Una part de la ciutadania s'oposa a la ubicació dels oratoris musulmans per desconfiança a uns comportaments percebuts com estranys o per temor que en aquests àmbits es fomenti l'integrisme i l'hostilitat cap a la societat d'acollida. Això impedeix resoldre el problema dels centres de culte musulmans. Però cal resoldre aviat aquesta qüestió perquè, en la pràctica s’està negant l’exercici d’un dret fonamental a uns ciutadans d’aquest país. La mala solució a aquesta demanda d’espais de culte pot provocar, a mig termini, l’aparició d’actituds de ressentiment en uns ciutadans que es consideren discriminats per raons religioses.

Efectivament, cal donar una ràpida resposta a aquesta situació de discriminació que pateixen algunes confessions alhora d’obrir els seus centres de culte. Això planteja alguns problemes que només els anunciaré. En primer lloc, la possibilitat de disposició de sòl i capacitat de construcció. No totes les comunitats de fe tenen els recursos econòmics per comprar sòl i edificar. Cal trobar una resposta pràctica a aquests problemes, perquè el no tenir sòl o lloc de culte representa una trava al mateix precepte constitucional de poder exercir el seu dret a expressar i celebrar la seva fe. Per això, des dels àmbits públics han d’articular-se polítiques públiques actives a fi d’eliminar les dificultats que impedeixen a algunes religions poder exercir el seu culte amb dignitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada