divendres, 1 de maig del 2009

Protestantisme XIII

Pentacostalisme
L’any 1909 el moviment pentecostal arriba a l’Amèrica Llatina on penetrà amb molta força als països del Carib, el nord de Amèrica del Sur i el Brasil. Durant aquest temps el pentecostalisme ha tingut una notable expansió i la creació de moltes esglésies locals totalment desconexes entre elles. Una d’aquestes esglésies, amb una notable influència al Brasil, és la Església Universal del Regne de Déu creada el 1977 per Edir Macedo Bezerra. Aquesta església té un conegut programa televisiu que es diu “Pare de sufrir” molt extens en diversos països de l’Amèrica Llatina. Segons una recent estimació feta es calcula que les esglésies pentecostals tenen uns 53 milioms de feligresos en tot el món. Algunes estadístiques sumen a les esglésies pentecostals a les Assemblees de Déu. En aquest cas el pentecostalisme tindria uns 102 milions d'adeptes.

Molt proper als pentecostals es troben els moviments evangèlics carismàtics. Aquests, al igual que els pentecostal, creuen que Déu encara actua de forma sobrenaturalment per mitjà de dons espirituals miraculosos. Els moviments carismàtics creuen en les manifestacions de l’Esperit Sant i en l’acció operativa dels dons espirituals com el do de llengües, la sanació, la profecia, els miracles i tots aquells signes que practicaren els primers apòstols. Els carismàtics creuen que qualsevol persona pot experimentar de forma sobrenatural la presència de Déu, especialment en els moments de lectura de la Bíblia o d’adoració. Per això els carismàtics desenvolupen litúrgies en els les quals tenen molta importància els càntics de lloança i d’adoració de Déu. Generalment es considera que els carismàtics i els pentecostals són el mateix. No obstant, hi ha algunes diferències entre les dues tradicions evangèliques. Els carismàtics, tot i valorant, el do de les llengües no hi donen tanta importància com els pentecostals; també rebutgen certes pràctiques dels pentecostals i, generalment, no es consideren membres d’una església particular sinó que s’integren dins de les esglésies denominacionals.

1 comentari:

  1. T'agraeixo l'ampli treball de presentació que portes fent en el blog sobre la rica diversitat de famílies al si del protestantisme.

    Als qui sempre hem viscut en un mitjà majoritàriament catòlic ens és molt útil constatar la rica diversitat d'inspiracions que hi ha en el que de petits ens anomenaven com a "protestants", i dels que poca cosa ens deien que no fos allò de senyalar-los amb el dit per ser precisament "protestants".

    Fins la propera.

    ResponElimina