En un recent post comentava que es començaven a moure papers entorn a la reforma de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. Els que sabien de que anava el tema indicaven que la nova llei podia englobar la llibertat de consciència i la religiosa. En aquell post criticava aquesta barreja i donava les meves raons. Però les senyals d’alarma varen disparar-se ahir en la intervenció del president Zapatero en el debat de l’estat de la nació.
Segons el diari El País en edició digital el president Zapatero a les 13:00 hores va anunciar diverses iniciatives legislatives com “reforma de la ley de interrupción del embarazo, ley de igualdad de trato, ley de libertad religiosa y una nueva ley de televisión pública que quedará exenta de publicidad". Però l’edició escrita diu una altra cosa. Sobre les diferents iniciatives legislatives cita, entre altres llei “la Ley Integral de Igualdad de Trato; la Ley de la Libertad de Conciencia; la Ley de Extranjería y la Ley del Aborto”. Llavors es disparen les alarmes. Llibertat de Consciència o Llibertat Religiosa. Per resoldre la discrepància millor anar a les fonts.
El discurs escrit del president del Govern lliurat als medis de comunicació deia, en aquest punt el següent: “el Gobierno remitirá a la Cámara en los próximos meses: la reforma de la regulación de la interrupción voluntaria del embarazo; la ley integral de igualdad de trato; el nuevo marco legal de la libertad de conciencia; o la culminación del modelo de nueva televisión pública”. Però, el que digué realment el president Zapatero en la seva intervenció, segons consta en el diari de sessions del Congres fou: “el Gobierno remitirá a la Cámara en los próximos meses. En primer lugar, la reforma de la regulación de la interrupción voluntaria del embarazo. (Aplausos.) En segundo lugar, la Ley Integral de Igualdad de Trato. En tercer lugar, el nuevo marco legal de la libertad de conciencia, de la libertad religiosa. Y en cuarto lugar, la culminación del modelo de una nueva televisión pública”. Com es pot comprovar no és el mateix.
Què passa?. Molt probablement el president Zapatero, amb finezza política modificà sobre la marxa el text que estava escrit pels redactors de discursos. Aquests, després de consultar i recollir els corresponents materials de treball, havien escrit el següent text “el nuevo marco legal de la libertad de conciencia”. Aquests termes reflecteixen fidelment el pensament laïcista proper a certes esferes del poder. Per aquests laïcistes la llibertat de consciència és el que és jurídicament substantiu, mentre que la llibertat religiosa és una derivada de l’anterior. Però els redactors de discursos, o els que tenen influència sobre ells, no contaven que el president del govern, dins de la dinàmica de la seva intervenció, va adonar-se que parlar només de la llibertat de consciència era obrir un conflicte total amb totes les tradicions religioses de proporcions incalculables i d’efectes electorals no desitjables.
No cal ser un gran consultor d’estratègia electoral per adonar-se que una part important de l’electorat socialista té un profund respecte per les qüestions religioses i li resulta més fàcil d’entendre que la llei defensi la llibertat religiosa, entesa com una pràctica d’una creença, que la llibertat de consciència molt més protegida per la Constitució i el seu desenvolupament. Sobre aquest tema particular es pot consultar un post meu anterior.
Cal ser prudents alhora d’escriure certes coses, perquè els discursos a vegades el diable els carga de paraules inoportunes. En aquest cas, la finezza política del president Zapatero va saber corregir a temps l’errada. Espero que aquest bon criteri perduri i tingui influència sobre aquells sectors del seu entorn partidaris de subsumir la llibertat religiosa a la llibertat de consciència. En aquest cas voldria recordar que molts socialistes ho som per un profund respecte a la llibertat i que, històrica i sociològicament, una de les grans defenses del pensament lliberal, en la qual molts socialistes ens hi podem sentir còmodes, a l’estil del “socialista a fuer de liberal” d’Indalecio Prieto, és situar la llibertat religiosa a la base del profund respecte de la llibertat. El tema, resta obert.
S'entèn perfectament que parlar de llibertat de consciència significa que les farmacies fent us de recta consciència podrien fer abstenció de vendre la píndola de l'andemà. La llibertat de consciència només la permeten alegrement per fer abstenció del servei militar, ja ho sabem de sobres.
ResponElimina