dimarts, 24 de març del 2009

Protestantisme I

El pluralisme religiós és un bé per l'interès general públic. Gràcies a ell s'educa el respecte i el diàleg interreligiós enforteix els valors compartits. Però encara hi ha un gran desconeixement en relació a algunes religions i la mirada creient pot trobar-se condicionada per alguns estereotips. Per això cal promoure un coneixement de les religions. Per aquest motiu aniré publicant alguns comentaris divulgatius sobre les principals religions presentes a Catalunya. Els diferents comentaris s'identificaran pel títol i un número d'ordre. La sèrie comença amb els protestants.

El protestantisme és la segona religió cristiana amb nombre de seguidors. Sota el concepte de protestants o evangèlics s'agrupen el conjunt d'esglésies cristianes que defensen i proclamen les doctrines de l'anomenada “Reforma Protestant” del segle XVI, impulsada pel monjo agustí i teòleg Martí Luter(1483-1546), i d'altres que se'n derivaren amb posterioritat. Al començament del segle XVI l’Església Catòlica promogué una sèrie d’indulgències a fi de sufragar les costoses obres del Vaticà. Una indulgència és una remissió total o parcial de la penitència per haver pecat un cop la culpa ha estat elimininada per l’absolució. En aquella època qualsevol persona podia comprar les indulgències, sobretot per ajudar a finançar l’edificació de la basílica de Sant Pere de Roma. Martí Luter s’indigna davant les indulgències perquè considerà que el seu ús confonia a les persones induint-los a considerar que la confessió i el penediment no eren ja importants. Durant un temps, entre els anys 1516 i 1517, Luter predicà contra les indulgències i el dia 31 d’octubre de 1517 clavà a la porta de l’església de Wittenberg (Saxonia) un escrit amb les seves 95 tesis condemnant-les. Martí Luter amb aquest escrit condemnava l’actitud de l’església i demanava obrir un debat teològic sobre el valor de les indulgències. Aquest gest s’interpreta com el punt de partida de la Reforma protestant. Les 95 tesis foren traduïdes a l’alemany i àmpliament difoses per tot Europa gràcies a la impremta.

Martí Luter fou excomunicat l’any 1520. En resposta, cremà públicament a Wittenberg el text d’excomunicació i acusà al Papa d’anticrist. A l’abril de 1521 Martí Luter convocà la dieta de Worms, que era una reunió dels diferents prínceps alemanys. L’emperador Carles V demana a Martí Luter que es retractés, però no ho fe. Des d’aquell moment els prínceps alemanys donaren protecció a Martí Luter a fi de desenvolupar i difondre el seu pensament. La impremta ajudà a la ràpida propagació dels escrits de Martí Luter i del conjunt de les idees protestants que havien anat prenent cos a partir de les reflexions de Martí Luter. Durant els primers anys Martí Luter es dedicà a la traducció de la Bíblia a l’alemany i a la seva difusió mercès a la impremta.

Martí Luter reflexionà sobre el tema de la justificació (com una persona pot ser considerada justa) i arribà a la conclusió que les persones són justificades per la seva fe independentment de quines siguin les seves obres. És Déu qui, per la seva gràcia, lliure el pecat del pecador. Davant de Déu, ni les bones obres ni els esforços personals són suficients per aconseguir la salvació. Només la fe justifica al creient. Confiant plenament en l’amor gratuït de Déu manifestat en la creu de Crist el creient rep la seguretat del perdó i la Salvació. Aquest fou el nucli essencial de la discrepància de Martí Luter, l’anomenada justificació per la fe (sola gratia, sola fide) es la raó teològica bàsica que provocà la seva ruptura amb l’església catòlica i el que aquesta l’excomuniqués.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada